Com cada any, aquest 1 de gener celebrem la Jornada Mundial de la Pau en la seua 53ena edició. Enguany el papa ens convoca a celebrar aquesta jornada amb el lema: “La pau com a camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica”.
El papa, que en el seu missatge ens recorda que “la pau és un bé preciós”, ens encoratja a “esperar la pau”, ja que és una actitud humana. El papa ens anima a mantindre l’esperança, que “és la virtut que ens posa en camí”, malgrat “els signes de les guerres i dels conflictes que s’han produït, amb una capacitat destructiva creixent”, com podem observar als nostres dies.
El papa recorda “els hòmens, les dones, els xiquets i els ancians”, als quals, sovint “se’ls nega la dignitat, la llibertat, l’esperança en el futur”, degut a tants i tants “conflictes civils internacionals”. I és que la guerra “es revela com un fratricidi que destrueix el projecte de fraternitat inscrit en la vocació de la família humana”.
Com podem vore, totes les guerres comencen per “la intolerància a la diversitat de l’altre”, ja que naix “en el cor de l’home per l’egoisme i la supèrbia, per l’odi que instiga a destruir” l’altre i així “excloure’l i eliminar-lo”.
El papa Francesc també ens recorda que “la pau i l’estabilitat internacional, són incompatibles amb l’intent de fonamentar-se sobre la por i la mútua destrucció”. Per això el papa ens exhorta a treballar per la pau, sabent que “només és possible des d’una ètica global de solidaritat i cooperació”. Com diu el papa, “la situació d’amenaça, alimenta la desconfiança”, d’ací que “no podem pretendre que es mantinga l’estabilitat per mitjà de la por a l’aniquilació”. Pel contrari, “hem de buscar una autèntica fraternitat”, que és com l’humus que afavoreix la pau entre els pobles.
En el seu missatge, el papa recorda “els supervivents de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki”, que, encara hui “mantenen viva la flama de la consciència col·lectiva”, ja que testifiquen “l’horror del que va passar l’agost de 1945”. Per això el papa vol que la memòria siga “l’horitzó de l’esperança”, com un “xicotet gest de solidaritat”, que “pot revifar una nova esperança”.
Hui i sempre, “obrir un camí per a la pau és un desafiament molt complex”, però que cal dur-lo a terme. I això amb obres i fets, ja que, com ens diu el papa, “el món no necessita paraules buides, sinó testimonis convençuts”. El món necessita “artesans de pau, oberts al diàleg, sense exclusió ni manipulació”. Aconseguir la pau ha de ser “un compromís constant en el temps, un treball pacient que busca la veritat i la justícia”.
Per arribar a la pau, com diu el papa, “hem d’abandonar el desig de dominar els altres i aprendre a veure’ns com a persones, com a germans” els uns dels altres.
El papa també posa l’accent en la necessitat que tots tenim d’una conversió ecològica, per abandonar definitivament una “explotació abusiva dels recursos naturals”, ja que si seguim explotant la naturalesa, acabarem per destruir el planeta. El papa ens recorda que “el món que Déu ens ha donat” és per “convertir-lo en la nostra casa”, no en un abocador. El papa ens crida a acollir “el do de la creació” i a “creure en la possibilitat de la pau”, allunyant del nostre món la por, que no és sinó “una font de conflictes”.
Tant de bo que els dirigents polítics tinguen la capacitat d’escoltar la veu del papa en el seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, per tal de preservar el planeta i eradicar per sempre l’odi i les guerres entre els hòmens i entre els pobles.
