- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Leo Giménez – foto: Valerià Benetó

Decimonònic

La veu decimonònic/a té el sentit de ‘del segle XIX o que hi té relació.’, “És una història romàntica, decimonònica”. També significa, popularment, ‘antiquat’, “Eixe estil és molt passat, molt decimonònic”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb la indicació ‘Ús general’, ‘No recollit al DIEC’. Té el sinònim huitcentiste/huitcentista. Han emprat esta paraula en els seus textos Miquel Adlert, Alfons Cucó, Josep Vicent Marqués, Eduard Mira, Damià Mollà, Ferran Torrent, Rosa Castelló, Josep Lluís Barona, Vicent Escrivà, Brauli Montoya, Josep Lluís Sirera, Adolf Beltran, Emili Selfa i Joanjo Garcia, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

PUBLICITAT

Empoderar 

El verb empoderar significa  ‘fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals’, “Cal empoderar els grups marginats”. És una adaptació de l’anglés empower.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs este anglicisme  en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, des de 2020, i anteriorment també el registrava el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. 

Enrossinar-se

El verb enrossinar-se significa ‘enardir-se en la passió amorosa. Obstinar-se, entossudir-se’, ‘engrescar-se de manera il·lusionada a fer alguna cosa que ens entusiasma de manera especial’, ‘excitar-se de manera fervorosa per a aconseguir l’èxit en una disputa, una lluita, una passió amorosa’, ‘mantindre’s tenaçment en una idea sense atendre a raons, explicacions o súpliques’, “S’ha enrossinat escrivint la novel·la i no pararà fins que no l’acabe”, “T’enrossines jugant a les cartes i només fas que perdre diners”, “La xiqueta s’ha enrossinat que vol endur-se la nina de la cosineta i només fa que plorar”, “El germà major s’ha enrossinat pegant-li al menut i ara li pena pel mal que li ha fet”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb enrossinar-se en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També l’arreplega el repertori lèxic El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig en els diferents sentits que s’usa en la parla valenciana. Han emprat este verb Toni Cucarella, Joaquim Martí Mestre, Urbà Lozano Rovira, Joan Olivares, Ferran Torrent, Víctor Labrado, Jordi Colomina i Josep Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Llevantança

Una llevantança és ‘calúmnia, fals testimoni, juí temerari, difamació’, “Els veïns, Estefania i Eulogi, són especialistes a parlar més del compte, a malparlar i a alçar llevantances”, “Això que conten del veí no és una llevantança, és cert, és un maltractador de la dona i de les filles”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este nom en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També l’arreplega el recull lèxic El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig. Han emprat este verb Joaquim Martí Gadea, Martí Domínguez i Barberà, Josep Lozano, Emili Casanova, Antoni Ferrer i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Ocupa

La veu ocupa, com a adjectiu, significa ‘persona que s’establix il·legalment en una vivenda o un local buits per a usar-los com a propis, sense consentiment o autorització del propietari’, “En la casa de Ferran ara viuen uns ocupes”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat eixe terme amb eixa grafia en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. També l’arrepleguen el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2015), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací