- INFORMACIÓ -

 

Sant Antoni, innovador celestial

PUBLICITAT

Serà diumenge vinent, 22 de gener de 2023 al voltant de les 13 hores quan tornarem a veure pels nostres carrers als pagats posseïdors de mascotes i animals de treball, ben engalanats, celebrant la festivitat del seu patró, Sant Antoni, abans i d’açò no fa molt de temps, era un dels membres del santoral més sol·licitat en el rànquing, no per creença ni per pietat, o no sols per això, sinó per la necessitat de tenir protecció per a l’animal de treball, de carn o de companyia, ja que en moltes, per no dir en totes les cases hi havia o bé gallines i pollastres, o bé es criava un porc, o es tenia una haca per a llaurar, un gos de companyia o un gat per a acabar amb els ratolins, i en moltes, hi havia una quadra i en ella un pessebre, com en altres, porquera o galliner i era bastant freqüent veure com el recinte era presidit per la imatge d’un Sant Antoni acompanyat generalment d’un porquet. Aquest protector dels animalets domèstics, se’l representa amb hàbit marró i no s’ha de confondre’l amb el de Pàdua, aquest és L’Abat.

Com diria l’amic Vicent Ventura, temps era temps, i era normal que es buscara la protecció dels sants del santoral, que això era fàcil d’accedir i barat de mantenir, però Castelló tan pràctic o més que com a creient, i sabent que mai no ve mal una ajuda i més si és directa des del cel, però no per això no tenia els peus tocant terra, i va comptar des de ja feia temps, d’assegurances sobre la vida dels animals, en concret per als de treball, els molts animals que hi teníem, per a evitar quedar-se sense ells, per una malaltia sobtada, per mediació d’una “Mútua solidària” es protegien els uns als altres, pagant un tant, com a quota anual i una derrama en cas d’haver-hi sinistre, pràcticament com les assegurances d’incendis com la recentment desapareguda, la centenària ‘Unión Castellonense’.

En ella es pagava una quota anual estipulada en el valor assegurat multiplicat pel coeficient que li corresponia, i si, com de vegades ha passat, si no hi havia sinistres, no es pagava, si hi havia, s’agarrava del fons acumulat, si aquests no cobrien els danys, s’aplicava una ‘derrama‘ i segons el valor assegurat es pagava la proporció corresponent.

Els propietaris o els jornalers que s’encarregaven de mantenir i curar els animals sabien de remeis ancestrals, per a tota mena de malalties, la “camisa de la serp” era bona per al constipat de les haques, com les herbes de les quals sabien com utilitzar-les i perquè, açò no impedia que hi haguera un professional al servei de la salut dels animals el Menescal, antecessor de l’actual Veterinari i puga ser un poc confosa o acumulada l’ocupació, ja que en l’actualitat el nom del ferrador de les haques es denomina així, en canvi, antigament era el ferrer, qui feia les ferradures i les posava. Com veiem el món no para mai de canviar.
I en aquestes estem que hi ha qui, innovant, a la festa del pròxim diumenge ja li diu la del Bateig dels animals, jo sols dic que no és així, però no garantís que d’ací uns quants, algú celebre el Bateig o la posada de llarg dels animals, esperem que no, però tot açò ha vingut perquè parlem, pensem, celebrem festivament, que els animals que viuen amb nosaltres gaudisquen de salut, que a banda de normes d’higiene, i la cura dels propietaris, tota l’ajuda i protecció és benvinguda, vinga d’on vinga.

El recorregut es realitzarà des de la plaça de l’Ermita fins a l’Església de Castelló.

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací