PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

La controvertida ‘participació’ dels gossos/llops —en realitat són uns preciosos gossos que semblen llops— a les festes de Moros i Cristians a Castelló ha caigut, estrepitosa i inesperadament, com un rellamp de tronada estiuenca al poble. I, com en altres estius orfes de rabiosa actualitat política (total, què més dóna si no tenim govern estatal?), s’ha situat al centre de la polèmica l’etern debat social sobre els límits del maltractament animal. Per tal d’acotar la qüestió: on acaba l’exhibició lúdica d’animals i on comença el —suposat— maltracte?

Un vídeo d’un senyor, que no viu a Castelló, ha ‘virilitzat’ una denigrant percepció de la imatge de Castelló, poc menys que ens ha posat d’abjectes maltractadors dels animalets. La polèmica —legítima, no ho dubte en cap moment— ha estat magnificada pels mitjans de comunicació, les xarxes i, sobretot, pel partit PACMA —que ha fet l’agost, mai millor dit, i més quan es preveuen eleccions a l’horitzó polític—; no ha sigut, no obstant, el cas molt més responsable de l’Associació Més que Gats, col·lectiu que s’ha manifestat de forma ferma però conciliadora i moderada. Ara bé, per a mostra, alguns dels exabruptes radicalitzats pels més extremistes a les xarxes —afortunadament minoria però molt significatius—, que no paga la pena ni comentar: “Una fiesta de esperpentos inhumanos”; “Hay que exterminar a toda esa gente, ¡justicia!”; «Que venga el meteorito ya”…

El debat, doncs, està a flor de pell als nostres carrers —i, fins i tot, molt més enllà de la terreta del Castellet: la imatge esperpèntica del poble s’ha passejat per tot arreu—. I com a qualsevol tema d’interès col·lectiu, el concurs de les diferents opinions està necessàriament condicionat pel sistema de valors imperant d’una època determinada, com ara la nostra: temps de canvis, del sorgiment d’una incipient corrent de sensibilitat animalista i, alhora, d’una crisi dels valors tradicionals —tan respectables com qüestionables—.

Així mateix, la controvèrsia social, molt del nostre temps, sustentada pels cada vegada més influents moviments animalistes, posa en qüestió la relació tradicional de l’home amb tota mena d’animals.

Tanmateix, jo trobe a faltar referents d’opinió dient-ne de síntesi, moderats, mesurats. La polarització vehement d’opinions, lloc comú als nostres dies en qualsevol àmbit del debat social, podria descriure’s amb relació al tema dels animals així: si t’agrada la festa nacional o, al menys, traure als animals del seu hàbitat natural per divertiment, ets un cafre i gentola poc recomanable —assassí inclús, he llegit en el tema dels bous—; per contra, si et subleves davant qualsevol esdeveniment lúdic on s’exhibeixen animals, ets un extremista, ecòpata i un rebenta-tradicions.

Sincerament, crec que, tot i que sempre hi ha que respectar i (re)considerar noves propostes pel que fa a punts de vista diferents als convencionals, la qüestió de la participació d’animals a la festa gran de Castelló s’ha sobredimensionat; i s’ha aplegat, malauradament, a posicionaments extremistes —especialment fora de l’àmbit castelloner, des de l’anonimat de les xarxes—, quan no obertament bel·ligerants contra les comparses o, fins i tot, contra la reputació del poble en general.

Al meu parer, aquesta radicalització de les posicions i, sobretot, el contrast quasi atrabiliari de les diferents corrents d’opinió tan polaritzades són, potser, conseqüència del moment social actual, força influït pel maremàgnum de les xarxes socials, la immediatesa de les reaccions, la capacitat d’excitar els ànims en calent, provocant reaccions cada vegada més extremes.

Les xarxes són l’instrument de les revolucions que abans eren silencioses; ara, un particular des del seu mòbil pot desencadenar una reacció social col·lectiva, organitzada, que recull un estat d’opinió més o menys recolzat que estava ahí, esperant a esclatar, a manifestar-se d’alguna manera.

La festa dels Moros i Cristians, la festa major de Castelló, serà igual l’any que ve als carrers, a les comparses? El debat sembla que encara tindrà un llarg recorregut.

Opineu, castelloners, sou l’única veu legítima del poble.

Antonio Bataller Teruel

- PUBLICITAT -