CN | Eva Remolina | AMIC
La història de les roses es remunta a milers d’anys enrere, fins a l’antiga Amèrica. S’han trobat evidències arqueològiques que suggereixen que els indis natius americans ja feien servir el blat de moro com a aliment bàsic i el torraven per fer una mena de crispetes. Aquesta pràctica es va transmetre a les cultures successives, inclosos els colonitzadors europeus, que van portar el blat de moro a Europa i altres parts del món.
La primera menció escrita de les roses es remunta al segle XIX, quan un botànic americà, José Smith, va descriure com els indis utilitzaven el blat de moro per fer un plat conegut com a “popped corn”. No obstant això, va ser només al segle XX quan les roses van començar a popularitzar-se massivament, gràcies a la invenció de la màquina de fer roses per Charles Cretors el 1893 i a la popularització del microones a partir dels anys vuitanta.
Hui en dia, les roses es presenten en diverses formes i sabors, adaptant-se als gustos i preferències tothom. Les més consumides són:
Roses salades: Aquesta és la varietat més tradicional, que es condimenta amb sal i oli o mantega. És la preferida en cinemes i teatres.
Roses dolces: Cobertes amb caramel, xocolata o altres ingredients dolços, aquesta varietat és un autèntic plaer per als amants dels sabors dolços.
Roses gurmet: Aquesta classe inclou una àmplia gamma de sabors i ingredients, des de les crispetes amb formatge fins a les que incorporen espècies exòtiques i sabors únics.
A part de ser un aperitiu deliciós i irresistible, les crispetes també tenen alguns beneficis nutricionals:
Són riques en fibra: El blat de moro és ric en fibra, pel que ajuda a millorar la digestió i mantenir un sistema digestiu sa.
Baixes en calories: Quan es preparen sense massa oli o mantega i sense additius dolços, les roses poden ser una opció de snack adequada per a aquells que busquen controlar el seu pes.
Tot i els seus beneficis, les roses comercials sovint contenen additius, conservants i altres ingredients artificials que poden no ser saludables en grans quantitats. S’ha de tenir en compte també, que poden cremar-se fàcilment, produint un sabor desagradable i alliberant substàncies tòxiques.
