PUBLICITAT
PUBLICITAT

 

Abans que en 1849 durant el regnat d’Isabel II s’adoptara en tota Espanya de forma oficial el sistema mètric decimal, en tota València existien unes unitats pròpies de mesura des de temps immemorials, amb orígens àrabs, romans i inclús fenicis, i que després de la conquista es van consagrar amb el “Llibre dels repartiments” de Jaume I, i que eren pròpies i diferents de totes les usades en la resta dels regnes de de l’època, inclosos els altres integrats en la corona d’Aragó. Lògicament, totes van nàixer amb el comerç i es van desenrotllar amb ell.

Encara hui perviuen moltes d’aquelles unitats ancestrals, tan arrelades en la nostra memòria col·lectiva i costums, i que s’han resistit a la desaparició oficial. Ens sonen i usem barcelles, almuds, arroves, fanecades, etc..

Farem un breu repàs a totes elles.

Unitats de pes:

Quintar gros o Càntir (52,224 Kg) = 144 lliures (és correspon en el pes del “Talent” àtic fort)

Arrova (12,330 Kg) = 34 lliures

Lliura de taula (362,66 gr)= 12 onzes (es correspon en la “mina” fenícia)

Marc de taula = 8 onzes

Onça (30,221 gr) = 2 x mitjes onzes = 4 x quarts d’onces = 8 x Argenços = 16 x mitjos

Argenços

Argens (1,89 gr) = 18 grans

Grà = 0,1 gr (existien encara el Quart i l’octau de gra)

Barcella, Mitja Barcella i Almud

Les relacions de pes en grams o en quilos són aproximades, no exactes, perquè a més existien diferents variacions segons el producte a pesar, perquè existien la “Lliura de Carn”, que tenia 36 onzes, o la “Lliura major del peix salat”, que tenia 18 ( es correspon en la “Mina Aqueménida” mera de 544 grams) o la “Lliura del peix menut fresc” que tenia 16, la “Arrova de Farina” que era de 32 lliures, o el “Doble marc de Cambra o dels Argenters” que tenia 15 onzes, amb la qual cosa variava la conversió de tots els múltiples i divisors de la mateixa, havent-hi per tant diverses Arroves i diversos Quintars per eixe motiu. No obstant això, el valor de l’arrova que hem relacionat és el que encara hui empren els llauradors per a vendre la seua taronja i altres productes.

Unitats de volum per a líquids, àrids i gra:

Cànter i Mig Cànter

Per a vi, el cànter Vinader (10,27 litres), dividit en dos mitjos cànters, quatre quartes i  vuit mitjes quartes. Una arrova de vi equival a 16,133 litres.

Per a oli, l’arrova oliera (12,563 litres), i la mitja arrova, la lliura (0,397 litres)

Per a grans, el cafiç de 12 barcelles, la faneca, de dos barcelles, la barcella (16,75 litres), la mitja barcella, l’almud (1/4 de barcella) i el mig almud. El almud tenia quatre quarterons, i cadascún d’ells feia 2 mitges o vuit mesuretes.

Faneca

Les unitats de longitud i de superfície.

Corda (40,77 m) = 45 alnes o vares = 20 braces

Alna o Vara (906 mm) = 4 pams = 3 peus

Braça o Canya = 9 pams

Pam = 12 dits = 144 línies

Peu = 12 polçades

Mides antropomètriques:

Colze, Passa, Milla (1000 passes)

Eixem: Distància entre el dit gros i segon estirats.

Unitats de superfície:

Jovada = 6 Jornals = 36 fanecades = 29919,47 m2

Cafissada o Jornal = 6 fanecades = 4986,5 m2

Fanecada = 200 braces quadrades = 831,09645 m2

Mitja fanecada = 100 braces quadrades

Quartó = 50 braces quadrades

Braça quadrada = 81 pam quadrat

Pam quadrat = 144 dits quadrats

Dit quadrat = 144 línies quadrades

Una altra definició de fanecada és la següent:

Fanecada  (f)

Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que és pot sembrar amb una faneca de gra. (La faneca és una mesura de capacitat equivalent a dues barcelles, el contingut d’un sac o 33 litres i mig.) Una fanecada equival aproximadament a la dotzena part d’una hectàrea.

En el sud d’Alacant, hi ha una altra mesura de superfície per a terres, la “Tafulla”, equivalent a dotze fanecades.

I encara queden mesures genuïnes de València:

Per al cabal d’aigua tenim la “Fila”. Una fila és l’aigua que ix per un forat d’un pam quadrat a una velocitat d’aigua de cinc pams per segon, o siga, cinc pams cúbics per segon.

A un conjunt de dotze dotzenes l’anomenem “Grossa”.

Com este escrit no és un estudi complet, s’han quedat moltes unitats de diferent tipus en el tinter. En un pròxim, parlarem de les unitats monetàries antigues i menys antigues.

Temps era temps…

Font de l’article: Memòries de poblet

Per Vicent Ventura

Publicitat