Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A l’espera
La locució prepositiva a l’espera de significa ‘esperant’, “Continuem a l’espera de notícies”, “Estem a l’espera de la vostra decisió”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una expressió normativa. Té la sinònima en espera de.
Tenen registrada la locució a l’espera de el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir.
Han emprat la locució a l’espera de Xavier Casp, Joan Valls, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Martí Domínguez, Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Pepa Guardiola, Antoni Ferrando, Toni Cucarella, Vicent J. Escartí i Santi Vallés, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Demonitzar
El verb demonitzar té el sentit d’‘atribuir una gran maldat (a algú)’. “Han intentat demonitzar els periodistes”, “Alguns tertulians i determinats mitjans de comunicació seguixen demonitzant els comunistes”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este verb en el Diccionari normatiu valencià. El registren també el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir.
Han emprat el verb demonitzar Esther Pinter, Enric Sòria, Josep Lacreu, Teresa Mollà i Vicent Marco, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Meneig
El substantiu meneig significa ‘acció de menejar’, “No pares, portes un meneig, amunt i avall, que mareges el més asserenat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu meneig en el Diccionari normatiu valencià. Esta paraula la registren també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
La paraula meneig apareix en l’Spill (1460), de Jaume Roig, en el Tirant lo Blanch (1490), en el Vita Christi (1497), d’Isabel de Villena. També han emprat este terme Josep Pascual Tirado, Jaume Gassull, Lluís Cebrian i Joan Baptista Valls, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Pilot
La paraula pilot significa ‘muntó de coses en desorde’, ‘matèria amassada formant com una bola’. També ‘persona que dirigix, porta o conduïx una embarcació, un avió, un automòbil, una motocicleta, etc.’, ‘persona que guia o orienta en un assumpte’, ‘senyal lumínic en alguns aparells que indica funcionament, que avisa d’aguna cosa’. Sentits que registren tots els diccionaris, però també té el significat ‘en els esports de carrera, conjunt més nombrós de corredors que van en grup’, “S’han escapat dos corredors del pilot”, ja “El pilot va estirat, alguns volen iniciar l’escapada”. En castellà, pelotón.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat pilot, com a ‘gran grup’, en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Sitiet
Un sitiet és ‘utensili d’espart, de metall o d’altre material sobre el qual es posen les cassoles, les olles o altres atifells que es porten a taula, per a evitar que embruten o cremen les tovalles’, ‘Trau un sitiet per a deixar la cafetera’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el terme sitiet en el Diccionari normatiu valencià. El registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat la veu sitiet Francesc Martínez i Martínez, Emili Casanova, Joaquim Martí Mestre, Vicent Marco i Eduard Ferrando, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
