Quan saber perdre, és guanyar
CN | Valerià Benetó
No està ben definida una cosa si molt s’ha d’explicar, i vos assegure que no vull fer cap explicació, sinó una aproximació a allò que ningú hauria de dubtar, i és que la de Santa Bàrbara es tracta d’una festa amb personalitat, carregada de simbolisme i tradició, es lliure i espontània com poques i no es deixa manipular.
Serà la de Santa Bàrbara una festa que per sempre haurà de durar, i no és pel suport del poder, ni el terrenal ni el celestial, és perquè encarna moltes i variades cosetes totes elles dignes d’estudiar-se amb més serenitat.
“Barbereta” és la perdedora d’un sorteig d’importància capital, es buscava per a Castelló uns patrons que ens protegiren, sobretot de les inclemències del temps, cosa apreciada en un poble dedicat a l’agricultura en aquell moment, amb allò ja seria suficient i si els venia a bé o tenien influència per a més coses Castelló ho agrairia fent-los festa, on missa no els faltaria, ni lluminàries, ni coets, ni aiguardent.
Com que havien fallat tots els intents de concòrdia, no ens quedava més remei que convidar a la sort perquè decidirà per nosaltres i en un barret d’alguna persona “important” unes boletes posaren contenint “casuna” un nom a sortejar. Tots pendents del barret que contenia les boletes, en un moment donat entra en la sala un xiquet de menys de set anys, la innocència personalitzada, amb un deure ja aclarit i res no podia fallar, i procedint com li havien dit es va situar davant del barret col·locat al bell mig de la taula de l’escrivà i una boleta va triar i li l’entregà a qui més havia parlat i com sol passar en aquests casos uns quedaren contents, i altres agraviats Abdom i Senent guanyaren, lícitament, tots ho reconegueren a l’instant, però mirem la cosa des d’una altra perspectiva, no ens quedem en el resultat, anem més avant, tant com calga, fins a l’actualitat.
Pot ser la clara victòria dels dos sants protectors de les collites contra la pedregà no va ser suficient més que per a guanyar notorietat i ocupar en el recinte parroquial lloc important i destacat, però estima popular… sembla no haver-ne massa i si anem més al gra: serà qüestió de noms? O és que la sort ja no els fa costat? I és que Abdoms jo sols en vaig conéixer un, Senents… cap, en canvi, Barbares en conec alguna i encara es posa, el podem considerar popular.
No acaba ací el davallament de la influència i la consideració dels nostres patrons, perquè si, estan a l’altar major en un lloc destacat, però de reüll miren a un tal Isidoro que creuen que vol llevar-los el “puesto”, ells, que són, i tan tranquils estan, diu que diuen que com que no coneix ni el terme, ni les collites ni per on regar, que no té res a fer, però alguns ja els han dit que tot es pot ensenyar, i a més a més, les collites canvien, com el reg ha canviat, i el terme si no ho ha fet… ho farà.
No vull estendre’m més, però a Barbereta no se li pot negar, que se l’estimen com quan eres d’un equip, no d’eixos que tot ho guanya sempre, no, sinó d’eixos de patir seguit seguit i alguna vegada triomfar, que és sinó que la Lira en peça t’acompanye el dia assenyalat, que el cor et cante “l’Aguinaldo” definitivament convertit en Himne, de la festa?, de la localitat?
Alguna cosa, te Barbereta que ens porta a reflexionar o tot és faena?, o una gran casualitat?, però en pocs actes veus al rector, l’alcaldessa, i la música amb el Mestre titular, disculpeu als qui no nomene, però açò, és excepcional, i li dona rellevància a l’acte, no ho dic perquè estiguen junts sinó simplement pel fet d’anar, en massa ocasions s’ha vist als reserves, diumenge tots eren titulars, o és que van per què estan treballant?
Qui vulga dominar està festa, abans que aconseguir-ho amb ella acabarà, i ni en la terra ni en el cel, trobarà justificacions ni aliats, el que acabe de dir no és ni una advertència, ni tan sols un clam, més bé un prec desinteressat, per què no proven de recolzar a aquesta gent, que vol divertir-se, fent i mantenint una antiga festa, i el seu paper, ben bé que el fan?
