CN | Avel·lí Flors i Bonet
Acabem la Setmana dels Dolors, o la Setmana de Passió, o la Setmana dels Rams, pròpiament amb el Diumenge de Rams. Tothom sap que el dia de Rams se celebra en l’Església catòlica l’entrada de Jesús a Jerusalem per celebrar la Pasqua de la salvació. Aleshores el poble cristià, seguint una tradició molt antiga que celebraven ja els cristians jueus a Jerusalem, del segle IV, fa una processó i el poble hi aporta els rams que són beneïts. Ara que va de baixa tot el ram de les processons, ja no és tan freqüent veure tals manifestacions populars, almenys pel nostre pacífic Castelló (1).
Fa poc que la gent vivia durant aquests dies un clima especialment devot. Ens hi ajudava el context: es tancaven les sales d’espectacles, la televisió, la ràdio es feia profundament piadosa, i només se sentien els responsoris de Vitoria a veus, el cant gregorià, i el sermó de les Set Paraules. Però això ha durat poc. La gent ara viu per a divertir-se. I espera amb candeletes els dies de Setmana Santa i Pasqua per fugir de casa i passar-se-la bé. I això d’ara no lliga amb allò d’abans. Ara precisament, que tot s’ha fet més accessible al poble, el poble es desentén de la seua fe. Un desengany més.
Amb la celebració del Dia de Rams s’inaugura la Setmana Santa, vuit dies en els quals es reviu la commemoració de la mort, sepultura i resurrecció del Nostre Senyor Jesucrist. És clar que sempre hi ha hagut gent que té pressa i anticipa la Pasqua als Rams. Així a Mallorca i Menorca diuen Fer Pasqua abans del Ram als que tenen relacions sexuals abans del matrimoni. I com ara això és la regla universal, haurem d’acceptar que la Pasqua s’ha anticipat, i que la resurrecció de la carn i la vida perdurable és un article de la fe anterior al «morí, fou sepultat i ressuscità d’entre els morts».
Ram és també un cognom que és comú en la nostra terra. Així un Ram ben famós és el cardenal de Tarragona que participa desgraciadament en el Compromís de Casp i deixà més tard la causa del papa Luna; en recompensa d’això Martí V el creà cardenal de la Seu Primada de Tarragona. Fa temps que un hotel de Morella porta el seu nom.
La forma femenina de ‘ram’ és ‘rama’, que en la nostra llengua s’ha de distingir de ‘branca’. Una branca és cada una de les parts en què es divideix el tronc dels arbres. Una rama és el conjunt de ramificacions posteriors portadores de fulles. Així el Diumenge de Rams a les esglésies es porten rams o rames que són menuts, i als arbres (les oliveres, els llorers, etc.) es queden les branques perquè continuen fent rames per als altres anys.
Setmana Santa comença el Diumenge de Rams. És només el pòrtic del misteri, amb l’esclat de l’Hosanna al fill de l’home i la immersió en el clima gravós de la setmana gran. Els fidels tornen a casa amb els rams beneïts i alguns els posen al balcó (els qui en tenen). Aquests mateixos rams es cremaran el Dimecres de Cendra vinent per recordar-nos el misteri de la mort i la vida. Sembla allò de la cançó aquella: «quan creus que ja s’acaba torna a començar», com al País Valencià.
Els rams s’han posat tradicionalment a la porta dels establiments de vins. Per això aquell refrany: No poseu ram on no hi haja taverna; i aquell altre: El bon vi no necessita ram. També al País Valencià sol ser costum de la gent estrenar avui vestit. Per això se sent correntment açò: Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans. En fi, diguem que, per a variar, ‘ram’ ve del llatí ‘ramus’, que vol dir igual que el nostre ‘ram’. I la família dels Ramos són també parents, passats per Castella, de la gran família dels Ram.
(1) Es referix a Castelló de la Plana.
Article suggerit per F. Xavier Martí i Juan
