Des de la Regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Tots Sants.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Nicolau Aràndiga Morales, amb el relat ‘Un dia de Tots Sants diferent’, guardonat dins de la categoria de 1r d’ESO.
UN DIA DE TOTS SANTS DIFERENT
Hui m’agradaria contar-vos la història de Jaume.
Jaume era un xiquet que vivia amb la seua família, era fill únic i ho tenia tot, o almenys així ho semblava, però realment no era conscient d’allò, fins que, de sobte, tot va canviar.
La vida li deparava una sorpresa per a la qual no estava preparat. Només tenia dotze anys i acabava de començar primer de l’E.S.O. quan la policia va trucar al timbre de sa casa per a comunicar-los que son pare, un home model i molt treballador de tan sols quaranta-dos anys va sofrir un accident i desgraciadament no va sobreviure.
Era un quinze d’octubre, dia que recordarien des d’aquest any fins la resta de les seues vides. Aquell va ser un període molt dur per a ell i per a sa mare, que mai s’havien vist en una situació com aquella, i per a acabar-ho de complicar un poc més, quan va arribar el dia trenta-u d’octubre o “Nit de Difunts”, encara que els xiquets de la zona cada vegada celebren més aquesta nit com a “Nit de Halloween”, festa importada dels Estats Units, on tots es disfressen i van a recollir caramels per les cases al crit de “Truc o Tracte”, ell no tenia ganes ni estava per a celebrar res, encara que els seus amics, tots disfressats, li insistiren que li podria anar bé sortir amb ells i distreure’s una mica.
Aquella nit va passar lentament i va arribar el matí del dia 1 de Novembre, conegut com a dia de “Tots Sants”, on la gent comprava flors per a dur-les al cementeri i recordar així als seus éssers desapareguts. Ell mai s’havia hagut de preocupar de res semblant, i era perquè mai li havia faltat cap dels seus familiars més propers i aquella festa era per a recordar als avantpassats difunts.
Jaume i sa mare, Gemma, anaren a visitar a son pare per primera vegada on estava soterrat, i on estaria per sempre. Se’ls va apropar una dona major qui visitava al seu marit difunt, el qual estava soterrat just al costat del pare de Jaume i els va preguntar:
És la primera vegada que heu vingut ací, no?, va preguntar l’anciana.
Si. Com ho ha sabut vostè?, va contestar la mare.
Perquè es nota que esteu molt tristos, va dir la senyora.
La veritat és que ho estem. Mon pare va morir fa només quinze dies i aquestes dues setmanes han sigut les més tristes de la meua vida, va dir Jaume.
El meu marit va faltar fa ja disset anys i des d’aquell moment no he faltat a la cita ni un any, va comentar la dona.
Després d’una llarga estona xarrant, Jaume i sa mare se’n van tornar a casa i es van trobar amb una gran sorpresa. Els avis paterns de Jaume havien decidit traslladar-se a viure amb ells, per a poder acompanyar-los en aquells moments tan difícils. Per a Jaume va ser una gran notícia perquè ell volia molt els seus avis i, tindre-ls tan a prop era com recuperar part del que havia perdut.
L’any següent, la festa del dia de “Tots Sants” no va ser tan trista com la de l’any anterior, encara que resultava inevitable sentir-se apesarats quan recordaven el pare que se n’havia anat tan aviat i a qui trobaven tant a faltar.
Des d’aquell moment Jaume va decidir canviar el xip i va optar per valorar tot el que tenia en el present, perquè res dura per sempre i la vida ens pot canviar en un tres i no res.
Amb aquesta mentalitat va aconseguir ser un poc més feliç en la vida i recordar a son pare sempre amb un somriure, perquè quan li venia el seu record a la ment, sempre era per recordar les coses bones que ell li havia ensenyat.
