Des de la Regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Tots Sants.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Gal·la Francés Climent, amb el relat ‘Fosqueta’, guardonat dins de la categoria de 1r d’ESO.
FOSQUETA
Era un dia de finals d’octubre, ja feia dos mesos que Fosca, la meua gosseta, havia mort. La trobava molt a faltar i no podia deixar de pensar en ella. Recorde el dia que la vaig adoptar, feia molta calor per a ser octubre.
La mare i jo passàrem per davant d’un centre d’animals. Li vaig demanar entrar i ella em va deixar. Tenien peixos, conills, pardalets… però a mi em va cridar l’atenció una gosseta amb el pèl i els ulls negres, de la grandària dels meus braços. Li vaig demanar a la mare que l’adoptarem i ella em va dir que no ens podíem permetre un animal a casa.
Les dos setmanes següents les vaig passar un poc trista i ma mare ho va notar. Un dia vaig tornar a casa de l’escola i, sabeu qui estava en el sofà? La gosseta pèl-negra!! El crit que vaig pegar no va ser normal. Ara em ve a la memòria que ja no està ací Fosca, i em pose molt trista.
El dia que li posàrem el nom era una vesprada fosca, estàvem a 1 de novembre, el mateix dia de tots Sants. Ho recorde molt bé perquè havíem anat al cementeri. Jo m’esperava fora amb la gosseta perquè tenia un poc de por d’entrar. De sobte, la gossa se’m va escapar i se’n va anar directa dins del cementeri… Allò sí que em va espantar! Vaig haver d’entrar i estava tot molt fosc. Després de moltes voltes, vaig vore alguna cosa que brillava en la foscor del cementeri…Eren els ulls de la gosseta! I per això decidirem posar-li Fosca. I des d’aleshores, he perdut la por al cementeri. I cada any quan anem, em recorde de la meua gosseta i no tinc gens de por.
Ara estem pensant d’adoptar un altra gosseta. Ja tenim el nom decidit: li diran Clara i passejaré amb ella tots els 1 de novembre, i recordaré Fosqueta i cada dia estaré menys trista.
