L’augment de preus, quan no hi ha oferta suficient, comporta una expulsió de demandants, un fet que “ja s’està produint” i que “hauria de preocupar al sector”
CN | Francesc Reguant | AMIC
Les darreres setmanes, un dels temes preferits pels mitjans de comunicació i les converses familiars n’és l’elevat preu de l’oli d’oliva. L’or verd reclama protagonisme. D’alguna manera, s’està expressant la importància d’aquest producte en la nostra gastronomia. Els temors al desabastiment davant d’una sequera sense quasi precedents està en la base de totes les converses. Les dades avalen aquests temors, els estocs estimats d’oli d’oliva a la Unió Europea, on l’Estat n’és el primer productor, han baixat un 58% del setembre del 2022 al setembre del 2023. Aquesta dada sembla correspondre’s amb la caiguda estimada d’un 55,5% de la producció espanyola per la campanya 2022/23. La realitat dels preus no deixa indiferent, tan sols cal veure gràficament la dinàmica dels darrers cinc anys, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA).
El passat 11 de setembre es va publicar a l’On Economia una entrevista que em va fer la periodista Núria Casas. Em va preguntar per les previsions dels preus de l’oli i jo vaig respondre amb arguments previs: “Aquest preu actual, el dia 1 de desembre serà bastant més baix”. Aquesta afirmació ha suscitat controvèrsia en algun entorn, és com posar en dubte la realitat més que evident de la greu sequera. Fins i tot, algú ho ha considerat una previsió temerària. Els economistes som, segons diuen, els grans interpretadors del que ha passat. Tanmateix, imaginar el futur de manera argumentada és una tasca necessària per orientar les actuacions necessàries i, fins i tot, corregir a temps el futur.
Per què, hipotèticament, el preu de l’oli ha de tenir una significativa davallada propera, malgrat la sequera i l’evident i greu caiguda d’estocs? Tot seguit detallo algunes dades més:
– Les caigudes de producció a escala europea en conjunt (que inclou l’Estat) han estat menors que les de l’Estat (-39%).
– Els càlculs de producció entre 2021/22 i 2022/23 parteixen d’una campanya 2021/22 que és la millor dels darrers sis anys. De tal manera que els percentatges de caiguda queden sobrevalorats en algun grau.
– El consum europeu estimat s’ha reduït un 14% en resposta als alts preus. I aquesta és una tendència que no compta encara d’estadístiques de rigorosa actualitat i podria ser pitjor de seguir la tendència.
– Hi ha un efecte de substitució d’oli d’oliva per altres olis o altres greixos (mantega) i per altres qualitats d’oli (per exemple oli de sansa).
Els preus són el mecanisme pel qual els mercats ajusten oferta demanda. En elevar el preu, quan no hi ha oferta suficient, el que estan pretenent els mercats (figuradament) és expulsar demandants. I aquest fet ja s’està produint, cosa que hauria de preocupar al sector com a possible inductor a modificacions futures dels paràmetres de consum. Un fet, tanmateix, que xoca amb la fidelitat demostrada a aquest producte emblemàtic de la dieta mediterrània.
El consum europeu estimat s’ha reduït un 14% en resposta als alts preus
En qualsevol cas, donades les dades exposades, és possible que la davallada d’estocs, no respongui només a la caiguda de producció de la campanya 2022/23 sinó a l’acaparament propiciat per la difusió d’unes expectatives absolutament pessimistes. Expectatives que possiblement no seran tan dolentes atès les pluges hagudes en el darrer període, moment clau per a la producció de volum.
Qui ha acaparat oli? Segons la meva opinió a falta de millors dades, l’especulació financera ha estat escassa o no s’ha produït, atès que el mercat de l’oli no disposa dels mecanismes àgils que facilitarien tal tipus d’especulació. No obstant això, sí que hi ha hagut especulació comercial, una cosa totalment legítima, és a dir, comprar abans per evitar costos futurs. Per què les empreses distribuïdores haurien de realitzar reserves, preveient futurs problemes de proveïment? Per què l’oli, amb la llet, el pa i algun producte més, són productes clau en l’oferta d’un supermercat. Si una superfície de venda no disposa d’aquests productes clau, perd amb seguretat la seva clientela que buscarà el producte en altre lloc. Raó per la qual disposar d’oli és crític per una petita o gran superfície. A més, hi ha hagut acaparament o avançament de les compres per part del consumidor. Tot això ha acabat d’enfonsar els estocs, la qual cosa ha multiplicat l’efecte sobre els preus.
Els estocs estimats d’oli d’oliva a la Unió Europea han baixat un 58% en el darrer any
Com a hipòtesi possible, una producció quelcom millor del que s’esperava, la posada al mercat de les reserves fetes per les distribuïdores, les compres avançades pel consumidor que ja no es realitzaran i la substitució de l’oli d’oliva per altres olis o altres qualitats d’oli d’oliva amb un valor comercial menor, tot plegat faria pensar que els preus hauran de baixar al moment en què la nova collita surti al mercat.
En qualsevol cas l’error de l’anàlisi sempre és possible. L’error i la seva correcció forma part de l’aprenentatge.
Francesc Reguant. Economista, expert en estratègies de l’agroalimentació
