Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A trossos i mossos
La locució a trossos i mossos significa ‘d’una manera irregular, arreu, sense posar l’atenció necessària, sense cura’, “Ignasi tot ho fa arreu, a trossos i mossos”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat esta locució Jordi Colomina, Encarna Sant-Celoni, Alexandre Agulló, Cristòfor Martí i Adell, Víctor Labrado i Rafael Jarque, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Baquejar-se
El verb baquejar té els significats de ‘pegar un bac (a algú), llançar-lo violentament a terra’, “Alfons és un xic molt violent, a Tonet, l’ha baquejat dos vegades i en terra ha seguit pegant-li”, però en la parla valenciana, pronominalment, té el sentit de ‘riure molt’, “Ens baquegem cada vegada que Quelo conta les seues gracietes”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. En el mencionat sentit el tenen consignat el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Joan Pla, Manel Joan i Arinyó, Emili Casanova, Pasqual Alapont, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales han emprat el verb baquejar-se, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Escaqueig
El vocable escaqueig té el significat d’ ‘acció d’escaquejar-se, d’evitar una obligació, un servici, una responsabilitat’, “Ara vorem l’escaqueig de Voro, dirà que si li ha oblidat la cartera i no pagarà”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen inclòs en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Euríbor
El neologisme euríbor significa ‘tipus d’interés que apliquen els bancs que operen en euros en el mercat interbancari de Frankfurt.’, ‘tipus d’interès interbancari de l’euro’.. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat el terme euríbor Longi Gil, Maria Soler i Jovi Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Mofla
La paraula mofla significa ‘galta grossa, unflada’, “La xiqueta es veu que té bona ganeta, té bones mofles”. En castellà, moflete. També te el sentit d’‘enuig, desplaer intens, irritació o enfadament’, ‘molèstia, humiliació, vexació’. Ha sigut admesa en el Diccionari normatiu valencià. La té registrada també el Diccionari català-valencià-balear i i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Xabolisme
El substantiu xabolisme té el significat d’‘existència nombrosa de xaboles en un lloc’, ‘reunió de barraques en les zones suburbials de les grans ciutats’, “Encara hi ha molt de xabolisme en les ciutats gran, és un simptoma de misèria social’. Té el sinònim barraquisme. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià.
