- INFORMACIÓ -

 

PUBLICITAT

El Cazuma, les aigües del qual abasteixen el poble de Bicorp, és un dels tres rius que al costat del riu Frare i el riu Ludey travessen el seu terme municipal, per desembocar al riu Escalona. La ruta del PR-V 234, coneguda també com la ruta del Riu Cazuma- la Gola de Lucino, és un preciós recorregut al mateix cor del Massís del Caroig, on prop del seu naixement trobem un espectacular canó o gola que impressiona per la seua majestuositat, un fascinant paratge, en què els capricis geològics s’han succeït a través dels segles, allà, l’aigua del riu ha anat llaurant i donant forma a la roca.

Al llarg d´este recorregut d´aproximadament uns 16 km, en alçades que oscil·len entre 510 metres i 415 metres i acompanyats sempre d´una bella reserva forestal d´un gran valor ambiental i paisatgístic, ens trobem amb una vegetació abundant de sotabosc, matolls d´alzines , savines, oliveres, garrofers i ginebres.

Als marges del llit del riu es poden observar gran varietat de fòssils incrustats a les roques calcàries. Nombroses petxines pelegrines de diverses mides ens indiquen que, en temps remots, estes terres estaven banyades per les aigües d’un mar poblat de mol·luscs i animals marins. Un procés de sedimentació en aquelles aigües poc profundes va fossilitzar algunes d’aquelles espècies.

Entre la variada fauna que habita estos llocs podem destacar la trobada amb les cabres monteses, l’astuta rabosa, els porcs senglars, una nombrosa població de conills i llebres, el vol de l’àliga reial, l’àliga culebrera, al costat de nombrosos ocells forestals. Amb els darrers raigs de sol, són les aus nocturnes les que s’apoderen del paisatge nocturn amb els seus cants, el carab, el mussol i sobretot el brúfol, a qui vaig tenir la sort d’escoltar el seu profund ulular a mitja vesprada, quan em trobava travessant l’angosta esquerda de la Gola de Lucino.

Cal destacar la fauna lligada al mateix curs del riu, ple d’innombrables libèl·lules, on sobreixen quatre espècies: La colobra de collaret, la colobra viperina o d’aigua, la granota comuna i la tortuga d’aigua, esta última una veritable joia dels nostres rius valencians de muntanya.

Tortuga d’aigua. Mauremys leprosa
Granota comuna. Pelophylax perezi / Colobra de collaret. Natrix natrix

Un dels punts més interessants d’esta ruta està situat a l’enclavament del Barranc d’Hongares, les Coves de l’Aranya ens mostren mitjançant les seues pintures rupestres, un vestigi de com vivia l’home del Neolític i al que dedicarem properament una entrada en aquest bloc.

Calopteryx haemorrhoidalis / Cejialba. Callophrys rubi
La tortuga d’aigua (Mauremys leprosa), és la tortuga aquàtica autòctona de la Península Ibèrica.
És carnívora, menja granotes, tritons, cargols, insectes, cucs, menuts crustacis, peixets, sangoneres, etc. tot i que pot ingerir aliments d’origen vegetal. Són excel·lents nedadores. Solen eixir de l’aigua per prendre el sol i poques vegades, per investigar el seu terreny. Té una closca de color verd marró o marró. Solen tenir un aspecte molt desgastat i brut que en reforça el nom: solen créixer algues sobre la closca i la seua pell està molt desgastada.
La destrucció del seu hàbitat, la captura per tenir-la en captivitat i la competència d’espècies tropicals (com la tortuga d’orelles roges) són els problemes a què s’enfronta esta espècie. Per este motiu, té una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.

- PUBLICITAT -