CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Alborrussar
Alborrussar és un verb que significa ‘fer les coses de pressa i desordenadament’, “L’obrer ha enrajolat molt malament el quarto de dormir, tot alborrussat, per a acabar prompte, els rajols ballen, estan mig solts, no estan igualats”. Més concretament és també ‘en una faena, un treball deixar-se coses per fer, per prendre-ho (el o els que la fan) amb presses o no fixar-se bé’, “Pinta la paret sense deixar-te res per pintar, no alborrusses”, “Agarra la llegona i birba el bancalet del costat de la casa, però al tall al tall i sense alborrussar, sense deixar-te cap brossa per tallar o arrancar”, “Les taronges ara ja estan totes madures, colliu al tall i sense alborrussar”. Per extensió, alborrussar també pot ser ‘deixar-se elements d’una redacció, d’un escrit, per posar, com paraules, nexes, comes, i/o deixar-lo sense corregir’. “Repassa l’exercici de la redacció, t’has deixat paraules per posar, i les comes te les has menjades quasi totes, ho has alborrussat. El verb alborrussar significa el contrari que la locució al tall al tall, “Al tall al tall i sense alborrussar”. És vocable normatiu, registrat en el Diccionari normatiu valencià.
Anorèxic
L’adjectiu anorèxic té el significat de ‘persona que patix anorèxia’. Al seu torn, anorèxia és ‘absència anormal de ganes de menjar’, ‘síndrome caracteritzada pel rebuig a ingerir aliments, amb inducció al vòmit, generalment motivada per un desig compulsiu d’estar prim/a’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a través del Diccionari normatiu valencià, ha donat caràcter normatiu a la grafia anorèxic/anorèxica, com a forma lògica i coherent derivada d’anorèxia, al costat i sinònima de l’anteriorment arreplegada com a normativa, anorèctic/anorèctica. “El meu cosí està preocupat per la seua filla, està convertint-se en anorèxica, més que prima, pareix un fil d’aram. Es provoca els vòmits, sense parar, i d’amagat”. El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l’AVL, i el SALT ja havien inclòs este vocable en les seues pàgines. El registra també l’ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Llonja
La paraula llonja, amb esta grafia, és la històrica i patrimonial de la nostra llengua. Té els significats, entre altres, de ‘galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dos de les façanes d’un edifici’’, ‘espai amb seients per a un cert nombre de persones, separat de la resta de localitats, que hi ha en una sala d’espectacles o en certs camps d’esports’, ‘edifici públic destinat a la contractació comercial’. El ‘conjunt d’instal·lacions portuàries on es fa la subhasta del peix’ també és una llonja. Acadèmia Valenciana de la Llengua la té registrada en el Diccionari normatiu valencià. No és un castellanisme, sinó al contrari, és un valencianisme-catalanisme inserit en el castellà, com a préstec lingüístic, com informa el diccionari de la Real Academia Española en la entrada lonja. Té el sinònim llotja, més usat a Catalunya. Abans de la seua inclusió en el DNV, ja la tenien registrada el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el SALT i el diccionari de la RACV. Amb eixa forma apareix documentada en 1472 i l’han emprada profusament autors de totes les èpoques, com ara Pere Martí, Pere Antoni Beuter, Pere Joan Porcar, Josep Pascual Tirado, Teodor Llorente, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Xavier Casp, Josep Palomero, Joan Francesc Mira, Brauli Montoya, Eugeni S. Reig, Josep Saborit, Alfons Vila, Moreno, Alexandre Ordaz, Pura Requena i molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tuit, tuitejar, tuiter/a
Un tuit és ‘missatge curt, amb un nombre de caràcters limitat, publicat instantàniament en un microblog’, “Àngel és molt sintètic, tot ho publica en tuits, i quasi mai en missatges llargs”. És un neologisme arreplegat en el Diccionari normatiu valencià, que també recull tuitejar, ‘publicar instantàniament (un missatge amb un nombre limitat de caràcters) en un microblog’. És una adaptació de l’anglés to tweet. El registra també l’ésAdir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb la definició ‘publicar un missatge a la xarxa social Twitter’. Ja està bé de tuitejar tant, quedeu i parleu, cara a cara; i aclariu-vos d’una vegada”. Tuit té el sinònim piulada. Tuiter és ‘persona que publica un tuit’. No s’ha de confondre amb tuït (amb dièresi sobre la ï), que té un significat molt diferent, ja que fa referència a botxí, ‘au, pardal’.
