Que porte uns vint-i-cinc anys en la pràctica meditativa realment no és significatiu. El que resulta ser-ho és el fet que ho vaig incorporar a la meua vida per totes les millores que vaig experimentar i que cada dia aprecie. De la mateixa manera que una altra persona incorpora la seua passió pel futbol, per la música o per la feina. Amb una diferència. L’estabilitat mental. D’això parlem quan ens referim a meditar. Estabilitat, equilibri, tranquil·litat, calma davant de totes i dic totes les coses de la vida. Les emocions contínuament ens revolten. Els pensaments sovint ens creen dificultats d’humor i de descans. Amb la meditació aprens a conviure amb tot el que ocorre. Aprens a ser conscient, a posar atenció en el que fas. A viure el que toca viure sense fer-ne valoracions que ens generen revolucions emocionals difícils de gestionar.
La millor manera de saber què és meditar és fer-ne pràctica i experimentar amb ganes.
Això sí, els qui pensen que és un remei puntual, serà millor que cerquen d’altres opcions.
Maurici
