Sant Lluís Gonçaga
CN | Xavier Martí
Hui fem memòria de sant Lluís, de la noble família italiana dels Gonçaga. Tingué una vida breu (1568-1591), per això sempre ens el pinten amb cara de jovencell. És el patró de la joventut cristiana. Si les jóvens cristianes es congregaven en les Filles de Maria, els jóvens cristians formaven part de la congregació de Sant Lluís Gonçaga, també anomenats “els lluïsets”. A Castelló va haver lluïsets fins a la Guerra Civil. Tinc davant La Hoja Parroquial del 29 de juliol de 1934, i per al diumenge 5 d’agost anuncia: “En la Misa de 7’30, Comunión general para los Luises”. El rector Salvador Fons va introduir la Joventut Catòlica, que, des d’un punt de vista pastoral, era una cosa més “moderna” que els lluïsets.
L’evangeli de hui ens invita a reflexionar sobre allò que en castellà diuen “los apegos”, i que podem traduir per “aferraments” o “afeccions”. No està mal posar el cor en certes persones o coses, però fins a quin punt? Jesús ens diu: “On tingues el tresor, allí tindràs també el cor”.
Evangeli Mt 6,19-23
On tingues el tresor, alli tindràs també el cor
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No acumuleu riqueses ací en la terra; perquè en la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors en el cel; aquells no s’arnen ni es rovellen, allí els lladres no entren a robar-los. On tingues el tresor, allí tindràs també el cor.
La llum del cos és l’ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és roïn, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si el que ha de ser llum no és llum, ¡com serà, de gran, la foscor!» [ Continuar llegint ]
