- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

PUBLICITAT
Foto: Valerià Benetó

A tot sospés 

La locució a tot sospés significa ‘mantingut/uda a costa d’una altra persona sense pagar res’, “Està a tot sospés, menjant, bevent i dormint en casa dels tios, sense pagar res”. També té el sentit de ‘sostingut/uda en l’aire sense tocar en terra’, “No pot caminar ni sostindre’s i l’hem hagut de traure del quarto a tot sopés”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta expressió en el Diccionari normatiu valencià. 

Han emprat la locució a tot sospés Constantí Llombart i Urbà Lozano, com informa el Corpus Informatitzat de Valencià. 

Aerofòbia

La paraula aerofòbia té dos significats. Un d’estos és ‘aversió patològica a l’aire’, registrat en la majoria de diccionaris des de fa temps, però també s’usa per a designar ‘aversió patològica a volar’, “No suporte volar en avió ni en cap altre aparell volador”. Este últim sentit també ha sigut registrat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. 

Tenen registrada la paraula aerofòbia també com a ‘fòbia a volar, a viatjar en avió’ el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Béicon

La veu béicon significa ‘bacó, cansalada viada, a ratlles, fumada’. És un neologisme adaptat de l’anglés bacon, “M’enxisa el béicon en totes les menjades”. 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat la paraula béicon en el Diccionari normatiu valencià.

Tenen registrat també el vocable béicon el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat esta paraula Vicent Chilet i Jaume Fàbrega, com informa el Corpus Informatitzat de Valencià. 

Engrunsar

El verb engrunsar significa, en un sentit físic, ‘moure (a algú) de forma rítmica, especialment un xiquet’, “Engrunsava la xiqueta fins que s’adormia”, “Esteu engrunsant-vos massa fort i al final caureu”. També és ‘comunicar un moviment de vaivé (a un objecte)’, ‘bambolejar’, “L’aire engrunsa les canyes”, “La nau s’engrunsava sobre les ones”. En un sentit figurat, engrunsar-se significa ‘entretindre’s excessivament a fer una faena’, ‘no afanyar-se, no decidir-se a posta’; també, ‘fer-se el sompo’, ‘desentendre’s’, ‘mirar cap a un altre costat’ i altres dites.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat la forma verbal engrunsar en el Diccionari normatiu valencià.

Tenen registrat també el verb i forma engrunsar el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera, Lacreu) el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. El verb engrunsar té les variants engronsar, agrunsar, gronxar. 

Han emprat la forma verbal engrunsar Francesc Martínez i Martínez, Rafael Altamira, Enric Valor, Martí Domínguez i Barberà, Rafa Gomar, Enric Cardona, Julián Arribas, Llucià Vallés, Ramon Guillem, Joaquim Martí Mestre, Eugeni S. Reig, Jordi Colomina, Encarna Sant Celoni, Toni Cucarella, Sofia Moltó, Vicent Garcia Perales i Josep Lacreu, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat de Valencià. 

 Futbet

La paraula futbet designa ‘variant de futbol sala que es juga en un camp a l’aire lliure. “Han guanyat el campionat comarcal de futbet”, “M’agrada més vore un partit de futbol que de futbet, però preferisc jugar al futbet que al futbol”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat la paraula futbet en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat la paraula futbet Josep Millo, Maria Dolors Jimeno, Enric Lluch, Adela Ruiz Sancho, Lourdes Bohigues, Vicent Borràs i Vicent Marco, com consta en el Corpus Informatitzat de Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -