Circulava en bicicleta. Carrer Major avall. Llavors un cotxe va apropar-se tant a mi que vaig pensar que no m’havia vist. Però no. Em feia la impressió que volia envestir-me perquè una vegada i una altra accelerava i s’aturava a dos pams de mi. Em vaig girar en diverses ocasions. Ja a l’alçada de la Plaça de l’Ajuntament vaig trencar a la dreta i el conductor em va soltar: «Ya era hora que te fueras. No nos dejáis trabajar». Jo, per anar en bici, no el deixava treballar. I ho deia ací, al poble de les bicicletes. Però clar, per l’idioma que parlava, no era de Castelló. Malgrat tot, aquesta gent també és benvinguda al nostre poble perquè aprenga que tots tenim drets i que ni tan sols la feina està per damunt del respecte.
- PUBLICITAT -
