Carmelina, mar i cel s’emet aquest dissabte a les 21.15 hores i es preestrena al Centre del Carme de València dijous dins dels actes organitzats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
El documental Carmelina, mar i cel descobreix l’ànima i l’obra de l’escriptora, poeta i historiadora Carmelina Sánchez-Cutillas, nomenada escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un treball que els espectadors d’À Punt podran gaudir aquest dissabte a partir de les 21.15 hores, després de les notícies de la nit.
En Carmelina, mar i cel escoltarem la veu d’una dona forta i indomable que va escriure una obra excepcional, vencent tots els elements. L’equip que ha realitzat el documental està format, entre altres, per la guionista Matilde Alcaraz, el realitzador Juan Pablo Valero, el director de fotografia Toni Polit i la postproducció i muntatge és de María José Aliaga.
El documental Carmelina, mar i cel es titula així per tres motius: perquè així es diu la casa on ella vivia a Altea, perquè totes les lletres de mar i cel s’inclouen en el seu nom i perquè per a Carmelina la mar i el cel eren sinònims de llibertat.
La veu que articula la narració audiovisual és la de Carmelina mateixa, un testimoni excepcional, ja que l’equip del documental ha tingut accés a l’única entrevista radiofònica que Carmelina va concedir durant tota sa vida. L’escriptora es negava a ser fotografiada, que la gravaren en vídeo i a concedir entrevistes, per això és tant important l’entrevista en exclusiva concedida al programa Café Montcau de Ràdio Altea i a Joan Borja, professor de la Universitat d’Alacant, que també col·labora en el documental d’À Punt.
La veu de Carmelina esguita i vertebra la narració i és ella qui ens fa partícips de les seues pròpies reflexions, records i desitjos. També aporta el documental les úniques imatges que hi ha de l’escriptora en un acte públic, en concret l’homenatge que el 2008, un any abans de morir, li van retre a la Biblioteca de València.
«Aquest treball periodístic reconstrueix la dimensió humana i literària d’una escriptora silenciada i bastant desconeguda que ara alça la veu per a proclamar-se com la gran escriptora valenciana del segle xx. Despulla l’ànima d’una dona que va buscar tota la vida un preat tresor: ser lliure, escriure en valencià i fer-ho amb veu de dona en un món d’homes», com explica la guionista Matilde Alcaraz.
Altea, escenari de ‘Matèria de Bretanya’
El documental recrea amb imatges d’Altea i fragments de Matèria de Bretanya l’univers d’aquella xiqueta que descobreix la vida mirant una mar i un cel que li donen la llibertat.
Carmelina és filla d’una família benestant, naix a Madrid en la dècada de 1920, però se sentia valenciana i estava molt vinculada a Altea, d’on era el seu avi, l’erudit Francesc Martínez i Martínez, i on ella passava llargues temporades. Altea és també l’escenari del seu llibre més celebrat, Matèria de Bretanya, que l’any 1975 va guanyar el Premi Andròmina i que de seguida es va convertir en un best-seller. Però Altea és també el seu paradís perdut i, per tant, és un dels escenaris principals del documental que ha realitzat À Punt Mèdia per a commemorar l’Any Carmelina.
Però el treball audiovisual dibuixa una Carmelina que és molt més que l’autora de Matèria de Bretanya. Revela que és una apassionada escriptora feminista, que fa lirisme de la quotidianitat, que escriu poemes rebels i moderns. Perquè Carmelina és també l’autora de quatre poemaris i de milers de pàgines, assajos i articles dedicats a l’estudi de la història medieval valenciana que mereix ocupar un lloc privilegiat en la història de les nostres lletres.
Un treball d’investigació en col·laboració amb la família de l’escriptora
Per a elaborar el documental, l’equip del programa ha fet 14 entrevistes a familiars, investigadors de la seua obra i a les membres de la comissió de l’Escriptora de l’Any 2020 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
«Els testimonis ens ajuden a elaborar el retrat audiovisual d’una dona amb un caràcter excepcional, d’una vastíssima cultura, molt convençuda de la necessitat de reivindicar la nostra llengua, la cultura i el país. Però també és una dona atrapada entre dos mons, dos temps i dues maneres de veure la vida. En definitiva, podríem dir que Carmelina Sánchez-Cutillas és una outsider, o una antisistema, com la defineix una de les seues netes», explica la periodista Matilde Alcaraz, guionista del documental.
«La col·laboració de la família de Carmelina ha sigut fonamental per a poder realitzar el documental. No només hi han participat 3 dels 4 fills que va tindre i 3 de les seues netes, sinó que han aportat els objectes personals que conserven de sa mare. Gràcies a això hem pogut reconstruir el seu despatx, el seu regne, com ella en deia, el lloc on escrivia en silenci i a fosques envoltada de la seua biblioteca. Aquesta es conserva, juntament amb el seu llegat, a la Biblioteca Valenciana, a Sant Miquel dels Reis, fruit de la donació que va fer la família – assenyala Juan Pablo Valero, realitzador del documental.
El llegat de Carmelina també ajuda a aprofundir en la seua manera de ser i de pensar. La dona que tenia fam de quartilles deixa escrita tota la seua vida en milers i milers de fulls que ara veuen, per primera vegada, la llum. El llegat converteix l’escriptora en immortal i ací descobrim dues obres inèdites que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua publicarà enguany: Joiosa guarda i De la cendra i la flama. Aquest dijous el documental Carmelina, mar i cel es preestrena al Centre del Carme de València dins dels actes que ha organitzat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
