PoetaAmateur
Una pinzellada poética per relaxar el ambient
En el vast escenari de la política,
on les veus s’entrellacen en murmuris,
sorgeixen els pactes com a embull retòric,
que busquen governar els nostres futurs
Polítics de diferents ideologies,
convergeixen en un danzón d’interessos,
teixint aliances, trames i ardits,
amb la promesa de complir tots els deures.
Els pactes, tan fràgils com el cristall,
es forgen entre l’ombra i la incertesa,
cada partit ofereix la seua peça vital,
a canvi d’un lloc en el cim.
S’alcen muralles de compromisos,
on principis i promeses s’esvaeixen,
la conveniència dicta els desviaments,
i la voluntat popular queda en la boirina que pateix.
En la voràgine d’acords i coalicions,
la ciutadania observa amb desencantament,
la transformació es torna en il·lusions,
mentre els polítics s’aferren al mantell.
Més no tot està perdut en aquesta dansa,
perquè en els pactes jau una oportunitat,
per a construir un poble sense bonança,
on la política siga pura dignitat.
Si els pactes naixen de l’interés comú,
i es tixen amb fils d’honestedat,
podran guiar el poble de Castelló cap a un rumb sa,
on la justícia i la igualtat siguen realitat.
No oblidem que en cada pacte està el poder,
la responsabilitat de governar amb empatia,
escoltant les veus que clamen per fer,
una societat justa i en harmonia.
Així, en la poesia dels pactes polítics,
esperem que florisca la vertadera unió,
on les diferències siguen només annexos,
i el benestar del poble siga l’única raó.
És igual d’on partisca el pacte, l’important és la finalitat, mentre s’aparquen les picabaralles, rancors i interessos i els colors només siguen els que brillen sota el
Sol.
Un poeta avorrit.
