Aviat farà un any que “Decidim” expressava la urgent necessitat de transferir la gestió de totes les línies de rodalia del País Valencià, incloent-hi la xarxa Alacant-Múrcia en el seu recorregut pel territori, juntament amb les partides pressupostàries per a la seua gestió.
Pel mig estem patint aquesta pandèmia que ens afecta en les nostres vides de tal manera que ens obliga -i encara ho farà més-, a canviar profundament costums i maneres de viure i conviure. Un aspecte fonamental en les societats anomenades avançades és la mobilitat, que condiciona diàriament, quotidianament, les activitats relacionades amb el treball, els estudis, les relacions personals… Perdre qualitat en aquest aspecte és deteriorar tots els altres: retards constants, pèrdua d’hores de treball i estudi, cites mèdiques cancel·lades, etc., etc.
Una derivada importantíssima és la repercussió en el medi ambient: la mancança de transport públic eficient i eficaç fa que les persones estiguen obligades a solucionar les seues necessitats de mobilitat individualment, desviant usuaris a automòbils o d’altres alternatives menys sostenibles que el ferrocarril. L’Agenda 2030 marca uns objectius claríssims davant l’actual emergència climàtica. A finals d’enguany, 2020, es liberalitza l’Alta Velocitat espanyola i l’any 2024 la resta de serveis ferroviaris.
Creiem que les esperances en l’oportunitat de tenir un govern estatal anomenat d’esquerres, amb presidències al País Valencià i a Madrid, del mateix partit i amb la circumstància que el ministre responsable d’aquesta àrea del Transport siga valencià se’n van dissolent. Si pensàvem que serien receptius i àgils a l’hora de gestionar i resoldre aquest problema no ha estat així. La resposta del Govern espanyol a una pregunta parlamentària del mes de juliol presentada pel Grup “Izquierda Confederal” del Congrés, del qual en forma part Compromís, no podia ser més decebedora, ja que evita comprometre’s amb la qualitat i seguretat dels trens que circulen o haurien de circular pel territori valencià. A sobre, tant el Govern espanyol, com ADIF i RENFE rebutgen els problemes denunciats i carreguen paradoxalment la responsabilitat del mal servei en els mateixos usuaris, els quals viatgen sense poder mantenir cap distància de seguretat sanitària i que reben una deficient informació del mal servei.
Per això “Decidim” reitera amb més força que mai aquest traspàs de gestió urgent per a salvar la nostra xarxa ferroviària amb un ferrocarril 100×100 públic que sens dubte ajudaria a millorar tant l’economia com la qualitat de vida de totes les persones del País Valencià.
Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
