Seguint amb les activitats proposades per la Comissió d’Activitats Extraescolars del CEM. L’alumnat de primer d’ESO i tercer d’ESO han elaborat una sèrie de relats amb la temàtica de la Fira de Castelló.
El següent relat és d’Íker Bordera Martí, alumne de tercer d’ESO del Col·legi Hernández.
L’AMOR ESTÀ EN LA FIRA
Hi havia una vegada un xiquet anomenat Marc, moreno de pell i negre de pèl. Amb 14 anys i un mentre seixanta-cinc d’alçada, o siga… jo.
I un dia, com qualsevol, que estava a la meua habitació, sense estudiar, ni fer res… em vaig posar a jugar a un videojoc d’ordinador molt entretingut anomenat «Rocket League».
De sobte, el meu mòbil començà a sonar com si estiguera boig i totes les notificacions venien del mateix lloc: del grup de WhatsApp que tenim els meus amics i jo. Hi havia més de 275 missatges!
En primer lloc, vaig al·lucinar, però després vaig pensar que altres vegades han aconseguit arribar a molts més missatges… .
En fi, com que hi havia massa per a llegir, vaig anar al final de la conversa i vaig demanar que em feren un resum. I la meua amiga Edurne em va dir que havien quedat per a anar a la fira i que si anava. Evidentment vaig dir que sí.
Els dies passen i ja falten 3 dies per a la fira de Castelló. Anava a fer la compra a Mercadona, amb mascareta, clarament. I quan em dirigia a agafar un paquet de Doritos em gire i em xoque amb una xica i caiguem els dos a terra. Jo no duia res a les mans però ella duia una bossa plena, i, com a bon xic, em dispose a ajudar-la.
No l’havia vista encara de cara,m només sabia que tenia un pel llis amb un castany preciós. No semblava massa alta tampoc i, mentre els dos recollíem les coses de terra, les nostres mans es van tocar, la seua damunt de la meua. Eixa va ser el moment en què els dos vam alçar el cap i ens vam mirar fixament.
A més del seu preciós pèl, tenia uns ulls grans i d’un verd curiós, una cara molt bonica, encara que no es veia molt amb mascareta, de pell morena i cos d’esportista.
Em vaig enamorar!!!
Els dos ens vam posar rojos i, després d’un segon li vaig preguntar si estava bé i li vaig demanar disculpes. Ella va dir que sí, que estava bé i que no feia falta que em disculpara, que no passava res.
De seguida em va preguntar pel meu nom i em va dir el d’ella. Era Lucia.
No sé com, ni de quina manera ens vam donar l’Instagram i se’n va anar corrent perquè tenia pressa però, només arribar a casa, vaig rebre una notificació. Era Lucia, i vam començar a xarrar per allí.
Uns minuts després, com vaig veure que la conversa anava molt bé, li vaig preguntar si anava a anar a la Fira i em va dir que sí… va continuar la conversa i li vaig dir si volia vindre amb els meus amics i amb mi, finalment va dir que vindria!
Per fi és el dia de la Fira de Castelló. Els meus amics i jo hem quedat en el nostre solar per a jugar amb la Wii abans d’anar a la fia. Lucia en esperava a l’ajuntament.
Tots els meus amics van ser molt simpàtics amb ella, que es va integrar molt ràpidament. El meu amic Vicent, per darrere, em va tocar dues vegades el colze i em va dir que era molt guapa i em va preguntar si estava pillar per ella. Jo, molt roig, li vaig dir que sí.
Al cap d’una estona, el meu grup va dir que se n’anaven, que estaven avorrits i, només ens vam quedar Lucia i jo, sols.
Continuarem passejant per la Fira i em va dir si li podia aconseguir un clauer del València C.F. i clar, li vaig dir que sí.
No sé ni com ho vaig fer però, li’l vaig aconseguir.
Continuem passejant i anem al parc, ens seiem i ens quedem mirant fixament durant un minut i, a poc a poc, anem acostant-nos fins que els nostres cossos es toquen i les cares estan a un centímetre. I així, per fi, ens peguem un bes molt llarg.
Íker Bordera Martí
Col·legi Hernández
