Tots els ciutadans, i d’una manera especial els polítics, hem de procurar ser veraços. Hem de ser hòmens i dones de paraula, capaços de dir sempre la veritat i d’actuar amb honestedat i amb honradesa. I no persones que utilitzen la mentida, l’engany o les mitges veritats, per tal d’aconseguir privilegis o, en campanya electoral, més vots. Perquè és quan s’acosten les eleccions sobretot, quan els polítics s’omplin la boca de promeses, que moltes vegades no són sinó falsedats i mentides.
Només fa uns dies, la Sra. Bonig, presidenta del PP al País Valencià, desqualificava Vox amb aquestes paraules: “Prometen el cel i la terra però la història ha demostrat que porten l’infern per a tothom” (Levante, 27 de març de 2019). Davant d’aquesta afirmació tan contundent en la qual la Sra. Bonig desqualificava Vox, el lector dedueix que el PP està tancat a qualsevol pacte amb Vox, ja que la presidenta del PP valencià diu que aquest partit porta l’infern.
Però vint dies abans, les declaracions de la Sra. Bonig (Levante, 7 de març de 2019) eren totalment contràries al que deia el 27 de març, ja que la presidenta del PP valencià afirmava que no descartava un pacte amb Vox: “No hi ha cap problema en governar amb Vox” al País Valencià. La Sra. Bonig deia que “El PP sap pactar i arribar a acords”. I afegia encara: “Parlarem amb tothom”. I és així com ha passat a Andalusia, ja que el partit del Sr. Casado (amb l’ajuda del partit del Sr. Rivera) no ha tingut cap inconvenient en aliar-se amb un partit xenòfob. De fet, el PP va assumir una part del discurs de Vox per tal de poder governar a Andalusia (El País 10 de gener de 2019). D’aquesta manera, i només pactant amb Vox, el PP ha aconseguit el govern d’Andalucia.
I jo em pregunte: ¿per què tantes mentides i tanta hipocresia? Si la Sra. Bonig deia fa uns dies que no hi havia “cap problema en governar amb Vox”, ¿per què ara diu que aquest mateix partit, amb el qual no veia cap objecció per pactar, porta l’infern per a tothom?
Un altre cas de contradicció que ratlla l’esquizofrènia és Ciudadanos, que davant d’una mateixa proposta vota de manera diferent. Així, al Congrés dels Diputats aquest partit va votar contra la reforma de l’Estatut valencià i pel contrari a les Corts Valencianes va recolzar la reforma.
Joan Fuster, el 1984 escrivia un article que portava per títol: “La paraula és l’home”. En aquest text, l’assagista de Sueca feia una reflexió a partir d’una dita popular que li havia contat mon pare i que deia: “De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta me’n torno”. Fuster escrivia: “Sempre s’ha dit que la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment algú que manté els seus compromisos pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural. Ara: el món és dels espavilats i els tractes, sovint s’evaporen. Basta llegir el diari per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari”.
Com escrivia Fuster, “Basta llegir el diari per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia”. I per a mostra, la Sra. Bonig, que primer diu que no té cap inconvenient en pactar amb Vox i després afirma que Vox porta l’infern a tothom. L’única explicació racional a aquesta contradicció de la Sra. Bonig, és que el PP també vulga portar l’infern al País Valencià. I per això té la necessitat de pactar amb el partit que porta l’infern a tothom. En fi: preparem-nos perquè en aquesta llarga campanya electoral, alguns partits polítics ens embafaran amb promeses, mentides i falsedats.
