Paraules d’ara i sempre: «unflar»

FEBRER 2023

La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant).

Però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).

La pretensió de ‘Paraules d’Ara i Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.

Com podeu participar, sols cal posar paraules en l’apartat de comentaris, o enviar-la al correu info@castellonoticies.com, també al Telegram o WhatsApp del telèfon 684 413 013, nosaltres publicarem el seu significat mitjançant el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

unflar

El significat bàsic del verb unflar és ‘omplir amb aire o gas un cos’. Este significat prové del sentit que tenia en llatí inflare (ètim del qual deriva), que s’havia format a partir de la combinació del prefix in-, ‘cap a dins’, i el verb flare, ‘bufar’. D’este mateix ètim han sorgit també altres paraules com flat, flatulència o insuflar. La idea bàsica d’aire o de gas està ben present en tots els casos.

Després, a partir de successius processos de metaforització, unflar ha anat adquirint altres significats, relacionats amb l’exageració i la vanitat. Així, algú pot unflar una notícia per a donar-li més importància de la que té realment; o unflar-se u mateix per a jactar-se dels propis mèrits; o unflar el cap d’algú altre per a induir-lo a actuar d’una manera determinada.

La forma unflar és actualment la més general del valencià, si bé en algunes comarques també es diu inflar. El seu ús es documenta des de ben antic. Joan Roís de Corella, en la seua obra Lo Cartoxà, escrita en 1495, referint-se als llegums, deia que «unflen e no farten». Este canvi de i a u no és només nostre. En francés, derivat del mateix ètim, hi ha souffler, ‘bufar’, i naturalment souffle, adaptat en valencià com a suflé, amb què es designa un plat elaborat a base de clara d’ou batuda a punt de neu i altres ingredients.

candidat -a

Un candidat és una persona que aspira a ser elegit per a ocupar un càrrec públic. En determinats casos, també pot ser proposat per altres persones per a rebre algun tipus de distinció, sobretot en l’àmbit artístic. I fins i tot, amb un punt d’ironia, sovint s’utilitza per a referir-se a algú que està especialment exposat a patir alguna malaltia o un efecte negatiu per un comportament imprudent.

En l’origen, la paraula candidat prové del llatí candidātus, que literalment significava ‘persona que vist de blanc’. I és que, en l’antiga Roma, quan els candidats es postulaven per a ocupar un càrrec públic, era costum que es posaren unes togues blanques. Formava part d’un ritual que entronca amb el valor simbòlic de puresa que s’ha atribuït al color blanc en la cultura occidental. Per eixe motiu, les nóvies encara solen anar vestides de blanc quan es casen.

esclafit

calamitat

mandonguilla

Una mandonguilla és una boleta de carn o peix, de forma redona o allargada, travada amb pa ratllat i ous batuts, i condimentada amb diverses espècies, especialment jolivert.

Per analogia, sovint usada amb intenció burlesca, esta paraula també s’aplica col·loquialment a les boletes de moc sec que algú s’extrau del nas.

El vocable mandonguilla prové del castellà albondiguilla, diminutiu de albóndiga, que també presenta la variant almóndiga, i que procedia de l’àrab hispànic albúnduqa, encreuat amb mondongo, amb què es designa la carn picada que s’usa per a elaborar llonganisses, botifarres o altres embotits. El notari Carles Ros, de fet, com a mostra de la mescla d’estes dos paraules, arreplegava la forma almondonguilla en el seu diccionari castellà-valencià, publicat l’any 1764, i en algunes comarques valencianes encara és habitual la variant mondonguilla.

manyà -ana

manya

pernet

barrina

entrepà

alifac

pinyó

aguileta

eixamorar

boixar

cantell

Paraules d’Ara i Sempre