Ahir dissabte 24 de juliol, la Banda Simfònica dirigida per Beatriz Fernandez Aucejo ens va oferir el concert ‘Músiques del Món’, el lloc elegit era la plaça de l’Ajuntament i va començar a les 20 h en punt.
Què seria un poble sense una melodia en la qual s’identificara, què seríem nosaltres sense aquells sons que parlaren de com som? Així és, aquestes melodies existeixen, són cançons del que podem anomenar folklore, d’allò popular i tradicional que hi ha a cada racó del món. Amb aquesta concepció va partir el programa que es va interpretar.
La Lira Castellonera va fer un recorregut molt ampli dels costums musicals que viuen als remots llocs que engloba el món.
La Lira en transportar per uns moments al nostre país veí mediterrani com és Grècia. Vam escoltar la seua cançó ‘O Haralambis‘ de ritme irregular, la seua melancòlica melodia de Stu Psiloriti rep un homenatge al pic més alt de la muntanya Ida i com no, el públic assistent vam somiar ballar una dansa ‘Vasilikos The Jino‘ a ritme dels passos del tradicional ball sirtaki.
Del Mar Mediterrani passarem al Mar Groc, i amb aquest nou espai marí van cantar la melodia coneguda amb el nom Arirang, pròpia dels Coreans. Segons ens conta la directora de la Lira, Beatriz Fernandez Aucejo “el clàssic compositor estatunidenc Barnes Chance, magistralment tracta aquesta melodia realitzant sis variacions, sense oblidar en cadascuna l’essència de l’original melodia coreana. D’aquesta manera dóna origen a la seua obra Variacions sobre la tradicional cançó coreana”.
Després la Lira Castellonera ens va traslladar a les illes britàniques, ambientades amb l’oceà Atlàntic amaguen un ampli catàleg de cançons tradicionals, d’aquelles que passen verbalment al llarg de generacions i generacions. Ralph Vaughan Williams, compositor estimat pels britànics i reconegut per tots els amants del simfonisme, entregat i compromés amb la seua gent, va escriure les cançons tradicionals angleses. Amb els seus tres moviments ens va parlar de l’amor, l’estima, l’honestedat, la decepció i l’amor no correspost.
De les melodies folklòriques pròpies del cant tradicional ens vam endinsar després en les melodies pròpies de les danses tradicionals. Amb Puszta, el ritme de la música eslava ens va fer recordar les danses eslaves de Dvorák o les danses hongareses de Brahms. I com no, per finalitzar aquest concert de tradicions, vam concloure amb la Suite n.2 del que podríem dir “el pare de la música original per a banda”, l’estatunidenc Alfred Reed.
Amb aquest conjunt de danses la Lira ens va dur a l’Amèrica llatina, amb ritmes de gènere cubà amb Son montuno, el tango i la guaracha de l’Argentina, per concloure, amb el Pas-doble que tant ens identifica.
Compositors, melodies, ritmes, harmonies, cançons, danses,… Tot va fer una unitat, tot dia i tot parlava del que vàrem ser, som i serem.
Si creiem en les nostres arrels i lluitem per conservar-les, el poble sempre parlarà en clau de poble.
Sols ens queda felicitar a la Banda Simfònica Lira Castellonera i a la seua directora Beatriz Fernandez Aucejo per fer-nos gaudir al nombrós públic assistent d’aquest gran concert, així com a la Societat Musical Lira Castellonera per l’esplèndida organització, duguen a terme totes les mesures de seguretat i distància necessàries perquè el públic assistent se sentira segur davant les circumstàncies de pandèmia que estem sofrint.
