CN | Pedro Domínguez
Després de segles tractant el medi ambient com si fora inesgotable i indestructible, ara s’acumulen els problemes ecològics que fiquen en perill la nostra salut, qualitat de vida, economia i potser la nostra supervivència com a espècie. El més perillós i urgent de tots és hui l’emergència climàtica: l’estiu passat patírem 42 dies de calor extrem i aquest rècords de 46ºC (a l’ombra!), tres dies seguits amb 40ºC i moltes nits tropicals i tòrrides (>20 o 25ºC), que impedien descansar bé, i després venen les plogudes torrencials, les inundacions i tots els fenòmens climàtics extrems amplificats, que no solucionarà cap obra d’enginyeria… I no és una simple fluctuació sinó la tendència de les últimes dècades, de manera que els anys venidors seran pareguts o pitjors.
La situació és tan greu que els científics del clima, (IPCC, ONU), diuen que estem sobrepassant el pitjor dels escenaris i calculen que hem de reduir a la meitat els combustibles fòssils abans del 2030 si volem parar la pujada de temperatures en +1’5ºC. Si no ho fem, després potser ja no hi haurà solució perquè fenòmens d’autoalimentació com la fusió dels gels, de la tundra i l’acidificació dels oceans ens duran a pujades de temperatura exponencials i irreversibles.
El decreixement és la solució i ja no podem ajornar-ho més.
I el sector més insostenible, perquè emet més gasos d’efecte hivernacle, és el transport motoritzat i encara que s’oposen les grans companyies és el que més necessitem reduir. Sobre tot hem de fomentar l’urbanisme verd i de proximitat, viatjar menys, consumir productes locals, utilitzar menys els autos i passar-nos a la bici i el transport públic. Per a resoldre l’emergència climàtica, l’esgotament del petroli (ja hem passat el peak oil), la contaminació urbana (que a Espanya mata 30.000 persones cada any i emmalaltix a moltes més), els accidents de trànsit (amb milers de morts i ferits), les guerres llunyanes pels jaciments de petroli (amb milions de víctimes), etc.
En termes d’eficiència, els cotxes pesen uns 1.000 kg i als desplaçaments urbans duen de mitjana 1’2 passatgers, uns 100 kg, amb un rendiment del motor d’un 30 o 40%, de forma que considerant el pes útil que desplaça el rendiment net ve a ser del 3 o 4%, un malbaratament energètic absolutament inacceptable. A més, el 50% dels desplaçaments urbans són per anar a menys de 3 km1, distància que en bici es fa en igual o menys temps perquè evita els embussos, pàrquings, etc.
Per tant, per a resoldre l’emergència climàtica i molts altres problemes, la bicicleta és prioritària, absolutament imprescindible, i tothom hauria de fomentar-la. Com fan a Europa, on és un tema consensuat per tot l’arc polític i inclús alguns neoliberals furibunds van al Parlament en bici2.
Ací, fa huit anys prometeren la Xarxa Verda interurbana3, que uniria tots els nostres pobles, però encara està per fer. S’han executat pocs carrils bici i ara damunt, la dreta cavernícola vol llevar-ne alguns a València, Elx, Palma, …
En el cas d’Alzira, ciutat prou representativa de La Ribera i del PV, en tenim unes 15 ciclo-vies (30 km aproximadament), comptant-ne carrils-bici, carrers compartits i la via verda.
Pedro Domínguez, portaveu de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció
De fet, sembla que als pobles s’utilitza més la bici que a les ciutats. I és imprescindible que tots/es les utilitzem molt més!
La gent que ve a Castello, es queda sorpres, de vore a les dones que anem a treballar en bici
Comments are closed.