Aquest precepte constitucional no ha tingut cap desenvolupament. Aquest és el millor mecanisme no solament per a mantenir situacions de desequilibri competencial, sinó inclús per agreujar-les.
Així i tot, alguns polítics no en tenen prou amb això. No en tenen prou abstenint-se de fer cap proposta que afavorisca la protecció del nostre patrimoni cultural.
Necessiten emprendre iniciatives que van justament en la direcció contrària. Necessiten aniquilar qualsevol propòsit de recuperació cultural i lingüística del valencià.
És precisament el que acaba de succeir a l’ajuntament de Calp amb la iniciativa de Ciudadanos i del Partit Popular de recuperar la denominació de “Calpe”.
Tant se fa si la denominació “Calp” es fonamenta en criteris científics avalat per 3 informes. Ni els importa els criteris adduïts per la comunitat científica, i menys encara els importa el patrimoni cultural dels diversos territoris de l’estat espanyol. És a dir, tampoc els importa la Constitució Espanyola.
El topònim Calp és herència del passat i està ben viu. Hem de sentir l’obligació de protegir-lo i transmetre’l de la mateixa manera que ho fem amb els topònims de les partides de Llombers, Corralets, Canutes, Terra-Sala, Toix, Mascarat, Enginent, La Cometa… o el topònim del penyal d’Ifac.
Gestionar correctament el coneixement, no solament és necessari, sinó que és de justícia. La denominació “Calp” forma part del nostre patrimoni cultural i ha de ser d’especial respecte i protecció.
