CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Aguardar
El verb aguardar significa ‘esperar, estar, alguna cosa, en perspectiva (per a algú)’, ‘esperar a algú o confiar que succeïsca alguna cosa’, ‘esperar (massa) temps a fer alguna cosa’, ‘esperar amb impaciència o preocupació a algú’, “En casa ens aguardava una sorpresa”, “Has aguardat massa a vindre a curar-te eixa llaga, ara la tens totalmente infectada”, “No aguardes tant a canviar-te de roba”. Aguardar és una veu d’ús tradicional i viva en nombroses zones valencianes, i també en catalanes i balears, com informa el Diccionari català-valencià-balear, però no figurava en la majoria de diccionaris de referència d’este idioma, tal volta per considerar-la un castellanisme, perquè s’escriu i es pronuncia com l’equivalent castellana aguardar. Però eixa paraula no és ningun barbarisme, ja que la trobem documentada en escrits del segle XV i de totes les centúries fins ara. L’han emprada autors valencians de totes les èpoques des del nostre Segle d’Or, com a mínim. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per història i ús vigent, ha donat caràcter normatiu al verb aguardar, registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià, en sentits relacionats amb el verb esperar. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV també el tenen registrat. Pere Joan Porcar, Joaquim Aierdi, Josep Bernat i Baldoví, Vicent Andrés Estellés, Pepa Guardiola, Santi Vallés, Josep Lozano, Josep Palomero, Maurici Belmonte i Maria Jesús Bolta són alguns dels molts escriptors i escriptores que han emprat el verb aguardar en els seus textos literaris, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Eixir de l’armari
Eixir de l’armari és una locució verbal que significa ‘revelar, una persona LGTBI, la seua orientació sexual o la seua identitat de gènere’, ‘manifestar públicament una persona la seua homosexualitat’. “Et felicite per haver dit ja que eres gai i haver eixit de l’armari’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta expressió en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari de la llengua valenciana de la RACV la té registrada igualment.També es diu per extensió parlant de persones que tenen una determinada ideologia i decidixen manifestar-la públicament. “Ens hem enterat ja amb quina llista vas en les eleccions locals. Per fi has eixit de l’armari polític, ja era hora”. Han emprat esta locució Pep Castellano, Pasqual Alapont, Elvira Cambrils, Gemma Pasqual, Vicent Chilet, Josep Franco, Silvestre Vilaplana, Paco Esteve i Beneito, Lluís Gallent i Josep Lacreu, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Hormonar
El verb hormonar té el significat de ‘tractar amb hormones’, ‘produir hormomes’, “El metge diu que es pot hormonar el xiquet amb hormones del creiximent”, “Olga era home, es va hormonar i, amb alguna operació més, ara és dona”, “Eixe pollastre està hormonat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb hormonar en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari de la llengua valenciana de la RACV la té registrada igualment.
Llastrar
El verb llastrar, en primer lloc, significa ‘posar llastre a una embarcació’, ‘proveir de recapte’. En sentit figurat pot tindre, entre altres, el sentit de ‘sofrir, suportar una càrrega, un pes (figurats), un deute, una discapacitat, un inconvenient, un obstacle, un desavantatge, etc.’, “Els deutes llastren la bona marxa de l’empresa de Joan Francesc”, “La carrera política d’Enric es veu llastrada per la fama de corrupte de son pare”. Té el geosinònim llastar. Actualment esta forma verbal la registren tots els diccionaris de referència, d’ús i antics actualitzats. Té el geosinònim llastar. Han emprat este verb José Escrig i Martínez, Enric Cardona i Miquel Àngel Pradilla, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Llastre
El substantiu llastre té el sentit de ‘conjunt de materials pesats que s’estiben en el fons d’una nau o d’un bot per a donar-li una major estabilitat’, ‘sacs d’arena que portaven els globus aerostàtics i que es deixaven caure per a guanyar altura o reduir la velocitat del descens’, ‘coses pesades o material que es posen en el fons d’una embarcació per a donar-li major estabilitat en l’aigua’, ‘obstacle que impedix el funcionament o el desenrotllament normal d’algú o d’alguna cosa. ‘coses que lleven agilitat o rapidesa, coses que impedixen avançar, evolucionar, progressar, “Els deutes que té l’empresa són un llastre que no la deixa progressar”, “Tirem cinc sacs a terra, soltem llastre”, “Han de soltar llastre i expulsar les sangoneres corruptes”, “No estava en forma i representava un llastre per a l’equip”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat categoria normativa a este nom i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. El Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV el té també registrat. Té el geosinònim llast. Han emprat esta veu Xavier Casp, Eduard Mira, Enric Cardona, Leo Climent, Àngela-Rosa Menagues i Joan Lluís Monjo, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
