Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A contrapeu
La locució adverbial a contrapeu significa ‘en posició forçada, amb una postura dels peus contrària a la del moviment que s’havia iniciat’, “El remat pillà el porter a contrapeu”, “Va colpejar la pilota a contrapeu, però va fer quinze”. Té també sentit figurat, com en “Eixa pregunta el sorprengué a contrapeu”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, també la té registrada, amb la indicació ‘ús general’.
Han emprat esta locució Josep Iborra, Enric Vicent Alepuz, Urbà Lozano, Cyril Garcia, Francesc Bayarri i José Francisco Yvars, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Alegal
La veu alegal denomina un ‘acte que no està previst per la llei’, ‘acció no regulada ni prohibida per la llei’, “La pràctica de la prostitució és alegal, no está ni permesa ni prohibida”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat este adjectiu Vicent Simbor, Albert Sánchez-Pantoja i Vicent Pitarch, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Estralejar
El verb estralejar significa ‘tallar o treballar amb la destral’, ‘pegar destralades’; també té el sentit de ‘parlar (amb algú) acaloradament, com si se’l reprenguera’, ‘parlar fort i renegar a soles’, ‘disputar, discutir amb vehemència’, “Sempre estan estralejant”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat estos sentits com a col·loquials en el Diccionari normatiu valencià. També tenen registrada esta accepció en l’entrada estralejar el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor. Té el sinònim destralejar. Han emprat el verb estralejar Josep Escrig, Josep Lozano, Joaquim Martí Mestre, Encarna Sant Celoni, Teresa Broseta, Vicent Sanhermelando, Joan Olivares, Josep Millo i Clara Laguarda, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Glotofòbia
El vocable glotofòbia significa ‘discriminació per raons lingüístiques’. És una definició genèrica. Però, en la pràctica, este terme, importat del francés, fa referència més específicament a les discriminacions per raons d’accent. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu glotofòbia en el Diccionari normatiu valencià. També la té registrada el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han usat la veu glotofòbia en els seus textos Jaume Fàbrega i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Retentar
El verb retentar significa ‘tornar a apraréixer una malaltia, un dolor o un accident que ja s’havia patit’, “El tumor cancerigen li retenta de quan en quan”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma retentar en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Retentar té la variant retemptar, ‘atacar de nou (una malaltia que s’ha patit i que ja semblava estar curada)’, també registrada en el Diccionari normatiu valencià.
