Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Al + infinitiu
La construcció al + infinitiu, en frases com ara “Al passar per la plaça vaig vore a Lola”, “Al pujar l’escala vaig trobar el mòbil que havia perdut”, “A Andrea me la vaig trobar al girar el cantó” és plenament normativa. Tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, primer, com l’Institut d’Estudis Catalans, posteriorment, l’han arreplegada, com a normativa, en la Gramàtica normativa valenciana i en la Gramàtica de la llengua catalana, respectivament. Anteriorment a eixa acceptació normativa, eixes frases sols eren correctes normativament amb la construcció en + infinitiu, a pesar de l’ús general i històric de al + infinitiu. La Gramàtica normativa valenciana, publicada en 2006, respecte a esta seqüència, apunta que “És infundada la prevenció que alguns gramàtics han mostrat sobre la genuïnitat de la construcció al + infinitiu. Es tracta d’una construcció pròpia de la llengua de totes les èpoques i ha estat acceptada per bons gramàtics”.
Les dos construccions, en + infinitiu i al + infinitiu, tenen, en la pràctica, i ara també normativament, sentits o matisos diferenciats, ja que en la frase “En acabar de sopar anirem al concert”, primer han d’acabar de sopar i de seguida aniran al concert, és a dir, immediatament, a continuació, mentres que en la frase “Al passar per la plaça vaig vore a Maria” hi ha simultaneïtat, ‘mentres, al mateix temps, passant’, “Passant per a plaça vaig vore a Maria”. És a dir, al + infinitiu indica simultaneïtat de les dos accions de l’oració, ‘al mateix temps’, mentres que en + infinitiu indica ‘acabament de l’acció de l’infinitiu i posterioritat de la següent oració’, encara que també pot significar simultaneïtat, com durant algunes dècades ha significat normativament.
Arrepretar
El verb arrepretar té el significat de ‘pressionar, comprimir molt i reiteradament’, ‘oprimir-se, apinyar-se, un grup de persones, en un recinte excessivament estret o menut’, “No arrepreteu, que no podem entrar tots”, “Si m’arrepretes aixina, et contestaré com mereixes”, “Anàvem huit en el cotxe, arrepretats”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a arrepretar en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim repretar. També tenen arreplegada esta forma verbal el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Autentificació
El substantiu autentificació significa ‘acció o efecte d’autentificar’, ‘acte de donar autenticitat (a una cosa) amb proves, amb atestacions, amb les formalitats requerides per la llei’, ‘acte de provar l’autenticitat d’una cosa’, ‘acte de legalitzar (un acte jurídic) una persona autoritzada a fi que tinga plens efectes jurídics’, “El notari ja ha fet l’autentificació dels documents que necessitem”. Té el sinònim autenticació. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià el vocable autentificació. Han emprat este vocable Llucià Vallés, l’Ajuntament de Xàtiva i Felip Gumbau.
Basca
El vocable basca té diversos significats, com són: ‘femení de basc, natural o habitant del País Basc’, ‘llengua parlada en el País Basc i part de Navarra’, ‘ànsia, inquietud, opressió intensa de l’esperit’, “No tingueu basca de res: tot se solucionarà”, ‘desmai, pèrdua dels sentits’, “Li va agarrar una basca i va caure a terra”. També té el sentit de ‘nàusees’, “Aquella calor tan intensa li produïa basques”. Però en la parla valenciana, en el sud de Catalunya i Balears també té el sentit de ‘calor sufocant que dificulta la respiració’, ‘calina’, ‘calima’, calitja’, ‘xafogor’, “Quina basca que fa hui!” i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs eixa accepció com a normativa en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen arreplegat amb eixe sentit el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat basca en el sentit de ‘calor sufocant’ Josep Maria Cabrera, Eduard Escalante, Constantí Llombart, Gaetà Huguet, Antoni de Cidán, Jordi Valor i Serra, Joan Fuster, Isa Tròlec, Josep Piera, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Àlan Greus, Josep Lozano, La Gossa Sorda, Josep Palomero i Eugeni S. Reig, entre altres escriptors i lingüistes. El Diccionari normatiu valencià també arreplega la paraula basca com a normativa, amb la marca de col·loquial, en el sentit de ‘colla d’amics’, “Hem quedat tota la basca per a anar a la platja”.
Malvar
El vocable malvar té dos significats. Pot ser ‘lloc poblat de malves’, però en la parla valenciana també té el sentit de verb, ‘llançar a perdre, fer malbé’, “Els cucs ho han malvat tot”, “Eixos xics s’han malvat: s’han tirat al vici”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs eixa accepció com a normativa en el Diccionari normatiu valencià. Amb eixe sentit el tenen arreplegat també el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV . Han emprat malvar com a verb Vicent Sanchis, Maurici Belmonte i Jordi Colomina.
Xòfer, xòfera
La forma xòfer, paraula plana, en femení, xòfera, és normativa i arreplegada en els diccionaris de referència normativa des de fa uns quants anys. Anteriorment la forma acceptada normativament sols era xofer, paraula aguda. El significat en les dos formes és ‘persona dedicada a conduir automòbils’, “Els camioners solen ser bons xòfers”. El Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera, Lacreu) també tenen registrada la forma xòfer. Han emprat eixa paraula i grafia Artur Perucho, Enric Duran, Rafael Vilar, Francesc Viadel, Manel Joan i Arinyó, Tobies Grimaltos, Jordi Colomina, Albert Forment, Vicent Garcia Perales, Sofia Moltó, Ferran Torrent, Pep Castellano, Josep Franco, Vicent Chilet, Josep Lacreu i Josep Palomero, entres altres escriptors i lingüistes.
