Que la Fiscalia espanyola s’haja afanyat amb tanta rapidesa a suprimir el tercer grau que tenien els presos polítics independentistes, no es pot explicar sinó pel fet que és un acte de venjança. Segurament algú pensarà que aquesta decisió l’ha pres la Fiscalia d’una manera independent, sense que haja hagut cap “indicació” del govern Sánchez. ¿Però qui és tan il·lús per creure’s això? ¿Algú pensa encara que no hi ha en aquest cas un ús polític de la Fiscalia? Per als qui pensen en la independència de la Fiscalia, caldria recordar-los les paraules de l’exministre de l’interior del govern del PP, Jorge Fernández Díaz, quan afirmà: “Esto la Fiscalía te lo afina”, parlant de presentar acusacions contra els polítics de CDC. O també les declaracions del president Pedro Sánchez, (ara no és el PP qui utilitza la Fiscalia sinó el PSOE) que prometia aconseguir l’extradició del president Puigdemont de Bèlgica per mitjà de la Fiscalia. En una entrevista que li van fer, el president Sánchez deia: “¿La Fiscalia de quien depende?”. I ell mateix, sense cap mena de rubor tornava a dir: “¿De quien depende?”. I quan el periodista li va respondre que del govern, el Sr. Sánchez, amb un somriure cínic, acabava dient, amb un total menyspreu per la separació de poders: “Pues ya está”.
El tercer grau que tenien els presos independentistes era un dret reconegut per la legislació vigent en matèria penitenciària. Un dret, no un privilegi.
El cas és que la Fiscalia (“¿De quien depende?”) va presentar el recurs contra els presos independentistes i la jutgessa de guàrdia va enviar els presos a la presó. Per això en presentar la Fiscalia (“¿De quien depende?”) un recurs, el règim de semillibertat en què estaven els presos, quedava anul·lat aquest règim i perdien la semillibertat. Tot molt ben calculat i molt poc just. I és que la justícia espanyola no és justa, ja que té dues vares de mesurar.
Curiosament, per això de la doble vara de mesurar, el mateix dia que es va revocar el tercer grau als presos polítics catalans, la justícia espanyola va sentenciar el cas del Tarajal a favor dels guàrdies civils acusats dels fets de la platja del Tarajal. I és que la justícia espanyola va absoldre els 16 guàrdies civils de la seua actuació, el 2014, al Tarajal, que havien estat acusats ‘homicidi imprudent, lesions i denegació d’auxili”. La justícia havia jutjat els guàrdia civils pels fets que van passar el 6 de febrer de 2014, quan, amb l’actuació d’aquest cos armat, 14 persones migrants van morir ofegades i una altra va desaparèixer. D’aquesta manera, a diferència dels presos independentistes, els 16 guàrdies civils van quedar absolts. Per això les religioses Vedrunes de Ceuta han qualificat de vergonya la sentència del Tarajal amb aquestes paraules: “Mentre una mà acaricia els valors de la convivència, l’altra els ofega al Mediterrani”.
La justícia espanyola ha anul·lat el tercer grau per als presos independentistes perquè, entre altres raons, els jutges creuen que aquests presos polítics no s’han reeducat, ja que continuen pensant com pensaven quan van ser condemnats. Possiblement la justícia espanyola voldria que els presos catalans, per renegar de les seues idees, feren un curs de Formación del Espíritu Nacional o que es rehabilitaren fent un voluntariat a la Fundación Franco per així poder aconseguir l tercer grau. La justícia espanyola voldria que els presos del Procés és reeducaren (per abjurar de les seues idees polítiques) en camps de reeducació, com els de la Xina.
I després encara tenen la barra de dir que no són presos independentistes, que no són presos polítics i que no han estat condemnats per les seues idees, quan la justícia espanyola vol reeducar-los, per tal que renuncien al que pensen.
L’estat espanyol, que s’ha vist desautoritzat per la justícia europea amb el cas de la condemna a Arnaldo Otegui, hauria de recordar que Amnistia Internacional ha denunciat que “els drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífiques estan amenaçats a l’estat espanyol”. I és que Amnistia Internacional considera que l’estat espanyol “trepitja els drets dels Jordis a la llibertat d’expressió i reunió pacífica” i per això mateix, ja fa temps que va demanar l’alliberament “immediat” de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Segons AI, la condemna dels Jordis es basa en una definició “vaga” del delicte de sedició del codi penal espanyol i en una interpretació “massa general i perillosa” sobre els líders independentistes condemnats. A més, els dos Jordis, condemnats per una concentració pacífica, veuen reconegut el dret a manifestar-se, per part d’AI, ja que la desobediència civil “pacífica”, segons AI, està “protegida per la legislació internacional sobre els drets humans”.
Davant la condemna dels presos polítics i l’absolució dels guàrdies civils pel cas del Tarajal, molts pensen que el resultat d’un judici depèn de si tens un jutge amic o no.
