CN | Aida
El 8 de març no és una data qualsevol. No és una celebració buida ni un dia per regalar flors. És una jornada de reivindicació, de memòria i de lluita. És el record de totes les dones que, al llarg de la història, han alçat la veu per exigir igualtat, drets i justícia. I és, també, un crit col·lectiu que ens recorda que encara queda molt per fer.
Per què el 8 de març?
L’origen d’aquesta jornada es remunta a principis del segle XX, quan les dones treballadores es van organitzar per reclamar condicions laborals dignes, el dret a votar i la fi de la discriminació de gènere. Una de les fites que marcaria per sempre aquesta lluita va ser l’incendi de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York, el 1908, on 129 dones van morir calcinades després de declarar-se en vaga i ser tancades dins la fàbrica.
Des de llavors, les mobilitzacions s’han multiplicat arreu del món, i l’ONU va oficialitzar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona l’any 1977. Però la realitat és que, malgrat els avanços, la igualtat encara no és una realitat.
Per què encara necessitem el 8M?
Encara hui, en ple segle XXI, les dones pateixen bretxa salarial, violència masclista, discriminació laboral, manca de representació en espais de poder i càrregues desproporcionades de treball domèstic i cures. A cada racó del món, milions de dones i xiquetes continuen sent víctimes d’un sistema que les oprimeix i les limita.
Les dades ho demostren:
🔴 La bretxa salarial segueix existint. Les dones cobren de mitjana un 20% menys que els homes pel mateix treball.
🔴 La violència de gènere és una xacra global. Cada any, milers de dones són assassinades per la seua condició de gènere, i moltes més pateixen agressions i assetjament.
🔴 El sostre de vidre continua limitant les dones. Encara són minoria en els càrrecs directius, en la política i en els espais de decisió.
🔴 Les tasques de cura recauen, de manera desproporcionada, sobre les dones, fet que dificulta la seua independència econòmica i professional.
El 8M, un dia per reivindicar, no per felicitar
El 8 de març no és un dia per a dir “felicitats”. No és un dia de celebració, sinó de mobilització, denúncia i lluita. És el dia per eixir al carrer, per fer sentir les nostres veus i per exigir que la igualtat siga una realitat i no una promesa incomplida.
Perquè no volem ser valentes, volem ser lliures. Perquè la igualtat no és una opció, és un dret. Perquè mentre hi haja desigualtat, continuarà existint el 8M.
