CN | Josep Miquel Bausset
Missatge a descàrregues
Amb el lema: “Lliures per escollir si migrar o quedar-s’hi”, hui diumenge 24 de setembre l’Església celebra la cent novena Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat.
En el seu missatge amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens convida a descobrir la sol·licitud que té Déu per tothom, i especialment per aquelles persones que es veuen obligades a deixar la pròpia terra.
En aquest text, el papa destaca “els fluxos migratoris”, que augmenten cada dia a dia, i “la llibertat que hauria de caracteritzar sempre la decisió de deixar la pròpia terra”.
El papa ens recorda l’exili de la Sagrada Família a Egipte (Mt 2:13), que, com en l’actualitat, “no va ser fruit d’una decisió lliure”. Per això el papa remarca que deixar la pròpia terra, “hauria de ser sempre una decisió lliure”. I pel contrari, els milions de persones, hòmens, dones i infants, que han de migrar, ho fan degut als “conflictes, als desastres naturals o a la impossibilitat de viure una vida digna i pròspera”.
En el seu text, el papa també ens recorda la migració forçosa de Jacob i la seva família (Gn 46:6), a causa de la fam.
També hui, com ens diu el papa, “entre les causes més visibles de les migracions forçades, trobem les persecucions, les guerres, els fenòmens atmosfèrics i la misèria”. Per això, hui, com sempre, “els migrats escapen degut a la pobresa, a la por a la desesperació”.
Per acabar amb les migracions forçoses, el papa ens recorda que “és necessari el treball de tothom, aturant la cursa d’armament, el colonialisme econòmic, l’espoli dels recursos dels altres i la devastació de la casa comuna”.
Per això el papa fa una crida “als governants dels països d’origen” de les migracions, “perquè facen una bona política, transparent i honesta al servei de tothom, especialment dels més vulnerables”. El papa també demana “un esforç conjunt de cadascun dels països i de la comunitat internacional, perquè s’assegure a tothom el dret a no haver d’emigrar, és a dir, la possibilitat de viure en pau i amb dignitat en la pròpia terra”.
En aquest missatge, el papa Francesc ens recorda el text de l’evangelista Sant Mateu, “Vaig tenir fam i em donàreu menjar, vaig tenir set i em donareu beure” (Mt 25:35-36), perquè així sapiguem “reconèixer en el migrat, no només un germà o germana en dificultat, sinó el mateix Crist que truca a la nostra porta”, com ho veiem al llibre de l’Apocalipsi: “Mira, sóc a la porta i truque” (Ap 3:20).
A més, la Bíblia ens mostra sempre la importància d’acollir l’estranger, ja que en el rostre del germà es manifesten els trets de Jesús. Per això el papa ens exhorta a “vore les persones més vulnerables”, com tots els qui per força han deixat el propi país, “com a companys de viatge, que hem d’estimar i cuidar”.
Amb el seu missatge amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, el papa fa una crida a la solidaritat i a la cooperació per ajudar els països dels quals marxa la gent, per tal que no tinguen la necessitat de deixar la pròpia terra i puguen viure amb dignitat, ja que ningú no abandona el seu país per gust.
Desgraciadament, com ha dit l’arquebisbe Santiago Agrelo, “ens hem acostumat a vore l’immigrant com una amenaça i un perill”. Però com digué l’arquebisbe emèrit de Tànger, “la fe ens fa descobrir en ell, un fill de Déu”.
Cal que recordem, a més, que el 3 de desembre de 2021, a Nicòsia, el papa Francesc va abraçar els immigrants i escoltà aquestes persones que van haver de fugir del propi país: “Quants germans i germanes no han pogut arribar ací?”. I és que com ha dit el papa diverses vegades, “la Mediterrània s’ha convertit en un gran cementeri”, davant la indiferència de la vella Europa. El papa, a Nicòsia, adreçant-se als immigrants, els deia: “Mirant-los a vostès veig els sofriments del camí, els qui han estat venuts, explotats, els qui s’han quedat pel camí”.
Tant de bo que els governs i els polítics del Primer Món ajuden els països del Tercer Món, perquè cap persona no es veja obligada a eixir de la pròpia terra. I tant de bo no siguem indiferents a la tragèdia i al dolor de tantes persones (com les 41, que a primers d’agost van morir a la Mediterrània), que, per fugir de la fam i de la guerra, troben la mort buscant una vida més digna.
