No hi ha problema on hi ha efectivitat, la festa dels reis tanca amb una gran volta a peu
CN | Maria | Fotos: Valerià Benetó
Arrere van quedant les festes de Nadal, Cap d’Any, Reis, i no deu ser precisament un moment de tristor, ja que en acabar, donen pas a les següents i aquestes a les altres, en la idea dels que ho organitzen impera la voluntat de fer el millor possible tot el seguit d’actes que al llarg de l’any es preparen, no volen que falte detall, però, no sempre es pot aconseguir, circumstàncies, imprevistos, en definitiva, problemes sempre hi ha i sempre n’hi haurà.
Els problemes són per a resoldre’ls, no per a excusar-se ni lamentar-se, és cert que ningú els vol, que ens estimem més la rutina, la fàcil quotidianitat, per sortir del pas sense sobresalts i tot funcionant a la perfecció, però açò, no sempre és possible, i a sobre, s’ha de parlar d’innovacions, cal aleshores parlar d’actituds i d’aptituds per a enfrontar-nos a ells, sí, són un problema els problemes, però ja que es presenten, resolguem-los.
I ben bé que s’han resolt els problemes que sorgiren de l’absència de certs vehicles que haurien d’haver servit als Reis d’Orient per a fer una cavalcada si, pot ser més esplendorosa, més imponent, però no tan pròxima com va resultar aquesta i això sí que és de destacar, perquè la festa és dels i per als xiquets, i no els canvies aquests la proximitat als personatges per la potència ni les prestacions del vehicle que els porte, on va a parar, la decisió del regidor de fer eixir als reis a peu per l’itinerari programat va fer de l’acte de la cavalcada de reis la més pròxima des de feia anys, perquè no comparem ni vehicle, ni cavall, ni dromedari ni helicòpter, el xiquet vol veure quant més pròxim millor, als reis, no al vehicle o a l’animal que el pot portar.
Dit açò, i veient com es va desenvolupar, no dubte que el regidor traurà les seues conclusions com a responsable de l’acte, i allò que es destina a vehicles o animals, bo seria destinar-ho, en més actors que actuant o disfressats, agraden tant als… (i açò és la clau), vertaders i únics destinataris de l’acte que estem exposant, i a més, evites problemes de seguretat.
Un altre problema, eficientment es va solucionar, i és que en presentar-se la banda sense el seu titular, com que sabem les raons, sabem que podem tenir imprevistos, però açò no deu passar, i no és que reclame un “concertino” però un “Titular–Reserva”, sí que hauria d’existir (encara que el “palabro” me l’acabe d’inventar).
No és el que ve ara un problema, és una constant, es dona cada any: els reis van perduts per l’església, tot seria més fàcil, si els acompanyara i orientara el titular d’aquesta, i convindria fugir d’hostilitats.
Oblidem-nos de creences i d’ideologies, és la festa dels xiquets i per als xiquets, i en ells s’ha de pensar, en els receptors, els únics que parlen, sense cap paraula, amb emoció, somrient o plorant, sols demostrant el content que estan, i si no ho estan més, és que fallem, i no els hauríem de fallar.
I acabe aquesta Carta, feta des de la visió d’un xiquet/a que s’ha fet gran, que només vol viure aquesta festa sense sobresalts, i menys encara si són fàcils d’evitar, no calen carrosses, ni dromedaris ni el balcó de la casa gran, vull estar a prop dels reis, i que l’itinerari no siga tan llarg, que no falte la música i que no tinga motius ningú per a no rebre a casa seua a les nostres majestats com caldria, perquè l’alternativa és no anar a visitar.
