Sor Isabel de Villena
CN | Xavier Martí
El 2 de juliol de 1490 va morir sor Isabel de Villena, víctima d’una epidèmia que assotava València. Esta abadessa del convent de la Trinitat, era una de les persones més sàvies de la València del segle XV. De la seua obra, Vita Christi, he extret estes perles:
– “Car siau certs que qui no és passat per foc de tribulacions e temptacions no és sabut ni expert en nenguna cosa”.
– “Car allà on és l’amor lo treball no és sentit ni estimat”.
– “que de dolor estranya e que no toque cascú se n’aconhorta lo primer dia”.
– “Car la persona qui humiliar-se no vol, no li cal sinó que conega que és home”.
– “car, qui fe no ha, fe no dona”.
D’altra banda, l’evangeli de hui és, novament, el de la tempesta calmada, però en versió de Mateu:
Evangeli Mt 8,23-27
Es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va pujar a la barca i els deixebles el seguiren. De colp a repent, començaren a alçar-se ones tan grans que cobrien la barca; mentrestant, ell dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. Aquells hòmens es preguntaven admirats: «¿Qui és este, que fins i tot els vents i la mar l’obeïxen?» [ Continuar llegint ]
