Sant Roc (I)
CN | Xavier Martí
Tenim un terç dels pobles valencians en festa, un altre terç abocats al mar i el darrer terç esperant que tornen els qui estan de viatge i que arriben les festes pròpies. Hui moltes localitats fan festa a Sant Roc. La devoció valenciana a este personatge nascut a Montpeller és immensa. És titular d’unes 15 esglésies parroquials i de nombroses ermites. Molt prop de Castelló es troba l’ermita de Sant Roc de Ternils, parròquia primitiva de Carcaixent. Molts pobles l’invoquen com a patró i li han dedicat carrers i places al llarg de la seua història.
S’estén la seua devoció per l’antic Regne de València durant el segle XV i és advocat contra la pesta. Sol representar-se vestit de pelegrí, assenyalant una llaga de la cuixa, i acompanyat d’un gos. A Castelló se celebrava la seua festa de manera especial, 
organitzada per dos majorals nomenats per l’Ajuntament, durant el segle XVIII. Sant Roc consta com a patró de Castelló durant el segle XVIII i fins ben entrat el segle XX, juntament amb els Sants de la Pedra.
Dins del temple parroquial tenim una de les poques imatges que es va salvar de la destrossa de la Guerra Civil. En una capella de la part esquerra, la més pròxima a l’altar major, es troba una imatge del sant en una senzilla fornícula. Es tracta d’una escultura de fusta de mitjan segle XVIII, d’autor desconegut.
Demà vos informaré sobre la presència de sant Roc en el nucli urbà.
D’altra banda, l’evangeli de hui, de Mateu, és el paral·lel de Mc 10,1-12, que vaig comentar el passat 24 de maig. [Continuar llegint]
