El dilluns 17 de juny es va presentar l’“Instrumentum Laboris”, el document de treball per al Sínode de l’Amazònia, que tindrà lloc al Vaticà del 6 al 27 del pròxim mes d’octubre. Aquest text servirà perquè els pares i mares sinodals reflexionen i donen “resposta a les diverses situacions” que viu l’Amazònia i d’aquesta manera busquen “nous camins que possibiliten un kairós”, és a dir, un temps de gràcia “per a l’Església i per al món”.
L’“Instrumentum Laboris” consta d’una introducció, tres parts i una conclusió final, amb un total de vint-i-un capítols.
Va ser el papa Francesc qui el 15 d’octubre de 2017 va anunciar la celebració d’aquest Sínode de l’Amazònia, amb l’objectiu que siga “un instrument privilegiat per escoltar el poble de Déu”.
El capítol 1 de la primera part tracta sobre “la veu de l’Amazònia, la defensa de la vida davant l’explotació, la vida amenaçada per la destrucció i l’explotació ambiental i la violació dels drets humans”.
El capítol 2 d’aquest document presenta “la bellesa i l’amenaça del territori” i el 3, “la inculturació i la interculturalitat”.
El capítol 4 ens presenta el “diàleg i la missió en un món pluricultural i plurireligiós”.
Pel que fa a la part segona, aquest text ens mostra la importància de “l’ecologia integral i el clam de la terra i dels pobres”. Així, el capítol 1 d’aquesta segona part ens presenta “el clam amazònic per l’amenaça que viu aquesta terra” i la importància de desenrotllar una “ecologia integral”, per tal d’evitar “la destrucció de l’Amazònia”.
El capítol 2 presenta la problemàtica dels “pobles vulnerables” i el drama de “la violència contra les dones”.
El capítol 3 posa l’accent en “les conseqüències de les migracions” i el 4, en “l’urbanització de l’Amazònia”.
El capítol 5 se centra en el drama de “les famílies amazòniques, víctimes del colonialisme en el passat i del neocolonialisme en el present”. I el 6 tracta el tema de la corrupció, veritable “flagel moral estructural”.
El capítol 7 d’aquesta segona part ens presenta la qüestió de “la salut i les medicines tradicionals”, el 8, “l’ensenyament integral com a trobada”i finalment el 9 desenrotlla “la conversió ecològica”.
La tercera part de l’“Instrumentum Laboris” es titula: “Desafiament i esperances” en una “Església profètica a l’Amazònia”.
El capítol 1 tracta el tema de l’Església “amb rostre amazònic”. Per això el capítol 2 parla del “desafiament de la interculturació i interculturalitat”, per així “evangelitzar les cultures”.
El capítol 3 d’aquesta tercera part ens mostra el tema tan important (i tan oblidat per l’Església Valenciana) d’“una litúrgia inculturada”.
El capítol 4 és el que més ressò ha tingut als mitjans de comunicació, ja que, davant la disminució de preveres per presidir l’Eucaristia a les comunitats cristianes, aquest capítol presenta la possibilitat de “promoure vocacions autòctones d’homens i de dones indígenes” que “prediquen des d’un profund coneixement de la seua cultura i de la seua llengua”. Per això aquest capítol obri el debat sobre el celibat, ja que aquest capítol “estudia la possibilitat de l’ordenació presbiteral de persones, encara que tinguen una família constituïda i estable”. I és que cal tindre molt en compte si és més important el celibat que l’Eucaristia. Com ha dit el teòleg José Mª Castillo, “Jesús instituí l’Eucaristia, no el celibat”. Per això és més important que les comunitats cristianes no es queden sense Eucaristia, encara que la presidència de la celebració recaiga en un ministre casat, que no que els ministres ordenats siguen cèlibes i per la seua escassetat hi hagen cristians que no puguen tindre Eucaristia.
Aquest mateix capítol presenta també la possibilitat de conferir algun “ministeri oficial a la dona”, tot destacant la necessitat i la importància “de l’aprenentatge de la llengua i la cultura” per part dels ministres ordenats que vénen de fora, perquè així puguen entendre els cristians que serveixen en el ministeri de la Paraula o en l’Eucaristia, una assignatura pendent a l’Església valenciana, que a la litúrgia arracona i menysprea, en ple segle XXI, la llengua de Sant Vicent Ferrer.
El capítol 5 tracta de “l’evangelització de les ciutats” i el 6, del “diàleg ecumènic i interreligiós”. El capítol 7 estudia la “missió dels mitjans de comunicació” i finalment, el 8 i últim, del “rol profètic de l’Església i la promoció humana integral”.
Com ha dit el bisbe brasiler de Roraima, Mario Antonio da Silva, “el Sínode ha de vindre a l’encontre, no d’expectatives sinó de les necessitats de les comunitats de l’Amazònia”. Per això, entre altres mesures, debatrà la possibilitat d’ordenar preveres a hòmens casats.
Com ha escrit el cardenal Claudio Hummes, relator general del Sínode, aquesta assemblea ha d’afrontar amb valentia temes com “la crisi climàtica i ecològica, una Església més missionera o el dret universal a l’aigua” de tots els pobles.
