¿Algú s’imagina l’enrenou que s’hauria produït a l’Estat espanyol i als mitjans de comunicació, amb la “Brunete mediàtica”, si el govern del País Valencià haguera afirmat el que diu el títol d’aquest article? Immediatament haurien qualificat de racistes els membres del govern valencià per menysprear el castellà, per l’intent d’acabar amb la llengua de Cervantes. S’haurien esquinçat les vestidures i haurien acusat el conseller d’Educació de supremacista, pel lingüicidi que, amb aquesta mesura, hauria suposat exterminar el castellà, ja que si aquesta llengua només fóra un mèrit, cap ciutadà no estaria obligat a saber-la parlar, llegir i escriure.
Però si substituïm, “castellà” per “valencià”, això és el que va declarar la Sra. Isabel Bonig, presidenta del PP valencià (Levante 19 de maig de 2018) sense que ningú dels qui defenen el bilingüisme s’haja escandalitzat, com sí que ho haurien fet en el cas que el castellà fóra només un mèrit i no una obligació.
Per a la Sra, Bonig el valencià no s’ha d’imposar, però sí que és normal imposar el castellà, d’ací que tots els docents, els metges o els altres funcionaris hagen de saber castellà per ocupar un lloc de treball. Per això en la seua “defensa” del valencià, la Sra. Bonig va assegurar que en cas que guanye el PP al País Valencià, ella traurà el requisit lingüístic.
La Sra. Bonig es va quedar tan ampla afirmant que la nostra llengua, “para la izquierda ha estado un motivo de confrontación y no de unión”. És sarcàstic que la Sra. Bonig faça aquestes declaracions, quan el seu partit, des de sempre, ha menyspreat la nostra llengua i ha intentat acabar amb ella.
Si el castellà, com passa al País Valencià, és una obligació i no un mèrit, ¿per què no passa el mateix amb el valencià, que segons la Sra. Bonig ha de ser un mèrit i no una obligació?
La Sra. Bonig, en compte de defensar l’obligatorietat del castellà i de refusar el mateix estatus per al valencià, té coses més importants a fer, com explicar per què el Sr. Pablo Casado (Mister Màster) el 2007 va aprovar la meitat de la carrera de Dret en quatre mesos. Deuria ser pel fet que les assignatures aprovades eren un mèrit i no una obligació. O un regal.
