CN | Josep Miquel Bausset
El 13 de maig passat va morir la meua germana Teresa a causa d’un vessament cerebral irreversible. Ara la meua germana Matilde i jo estem vivint el dol de la mort de la nostra germana major i és ara ella que està fent (per internet, presencialment i per telèfon), els tràmits i les gestions per la paperassa que ens demanen. A més del dolor per la mort de la nostra germana Teresa, ara estem patint el calvari (i l’infern) de la burocràcia. Posaré només uns exemples d’aquests irracionals i absurds tràmits que ens demanen.
Una entitat bancària, a la qual li vam enviar (entre d’altres documents), el certificat de defunció de la meua germana Teresa (expedit pel jutjat d’Alzira), ens demana ara l’informe mèdic de la metgessa que va certificar la seua mort a la UCI de l’hospital de la Ribera. Si aquesta entitat financera ja té el certificat de defunció de la meua germana Teresa, ¿a què ve ara demanar un altre paper, que, per cert, no afegeix res més al certificat de defunció que ja havíem enviat?
Per aconseguir aquest informe, el dilluns 8 de juliol vaig telefonar a l’hospital de la Ribera per si podia parlar amb la metgessa que va signar l’informe mèdic de defunció de la meua germana Teresa. Em van dir que no em podien passar a la UCI (tan fàcil que hauria estat) i que jo havia d’escriure un mail a admisionhistoriasclinicas_laribera@gva.es, i que ja em telefonarien. Per això vaig enviar aquest mail adreçat a la Dra. Matilde Lafuente, que el 12 de maig ens atengué (a la meua germana Matilde i a mi), amb una gran sol·licitud i empatia. Va ser en presència d’aquesta doctora, que jo vaig signar un document per fer donació dels òrgans de la meua germana, quan morira.
El 9 de juliol, una miqueta abans de les 9 del matí, em va telefonar un senyor de l’hospital de la Ribera que, molt amablement, em digué que per donar-me l’informe mèdic de la meua germana Teresa que jo havia demanat, havia d’anar personalment a l’hospital (havent-me de desplaçar a Alzira i perdent temps i diners en gasolina) i presentar fotocòpia del DNI de la meua germana que ha mort i del meu, fotocòpia del llibre de família i fotocòpia del certificat de defunció. I al cap d’un mes, després de presentar eixa documentació, també hauria de tornar, altra vegada a Alzira, a recollir l’informe mèdic.
Si jo envie un mail a l’hospital de la Ribera, amb el meu nom i cognoms, demanant l’informe mèdic de la defunció de la meua germana Teresa, ¿per què no m’envien, també per internet, el que jo demanava? ¿Algú que no siga un germà, demanaria a l’hospital un informe mèdic de la seua germana?
Quan la meua germana Matilde i jo vam decidir donar els òrgans de la nostra germana Teresa, una vegada es produira la mort cerebral, només va fer falta firmar un paper i res més. I ara per tindre l’informe mèdic de la seua defunció, ens fan fer la figuereta.
Que conste que no tinc res a dir pel que fa als empleats dels bancs, que no fan sinó allò que els de “dalt” (que pensen més amb els peus que amb el cap), els manen fer. El que és indignant és que les famílies que estan passant el dol per la mort d’un ésser estimat, estiguem trobant tantes i tantes dificultats per resoldre la paperassa que ens demanen. El que és indignant és que no se simplifiquen més els tràmits a fer i la burocràcia faça augmentar (encara més), la situació de dolor que vivim per la mort d’una persona estimada.
Un altre cas és l’horrorosa atenció telefònica (un zero!) d’algunes entitats financeres en l’atenció als clients. Només aquesta dada, tot i que en podria donar d’altres: fa uns dies la meua germana va telefonar a l’oficina de Caixabank d’Oliva. Va estar quatre minuts (cronometrats!) contestant a una màquina que li va fer més preguntes a la meua germana Matilde que si estiguera fent un examen per a obtindre una plaça de registrador de la propietat. Altres vegades, quan hem telefonat ens posen una musiqueta que no s’acaba mai i ens hem d’estar esperant dos, tres o quatre minuts i al final, cansats de l’espera, hem de penjar el telèfon sense que al final ens atenguen. Si no hi ha prou personal a les oficines, que Caixabank en pose més, que no serà per falta dels diners que guanya eixe banc a costa nostra.
I és que, a més del dolor que suposa patir la mort d’un familiar, moltes entitats bancàries només fan que posar entrebancs i dificultats als clients. I per això mateix, en compte d’ajudar-los, alguns bancs, sense ànima ni humanitat, només posen problemes a aquells que (a més a més), deixen els seus diners a aquestes entitats. ¿Què passaria si tots els clients d’un banc tragueren els seus diners?
Un últim cas: en morir la meua germana Teresa (farmacèutica a l’Alcúdia durant 45 anys), vam fer saber la seua defunció al Col·legi de Farmacèutics de València i el dia de l’enterrament (sense necessitat de fer cap tràmit), van enviar al tanatori una corona de flors, com fan amb tots els farmacèutics que moren. Però ara, perquè donen als hereus els diners que ens corresponen després de la mort de la meua germana, hem de presentar més i més papers. Per a una corona de flors (que no ens calia, la veritat) no va caldre fer cap paper ni enviar cap certificat de defunció. Però pels diners, ja no és igual.
Pel que fa a les mentides del 112, ho explique breument: el 10 de maig a la vesprada, la meua germana Teresa va tindre un vessament cerebral irreversible. Va començar a vomitar i de seguida va quedar inconscient, fins que va morir tres dies després. La meua germana Matilde, que estava sola amb la meua germana Teresa, angoixada i nerviosa en vore-la inconscient, va telefonar al 112, que li digueren que havia de telefonar al Centre de Salut de l’Alcúdia. Com que no rebé resposta del Centre de Salut, la meua germana Matilde, cada vegada més angoixada i més nerviosa, i davant la gravetat de la meua germana Teresa (que continuava inconscient), va telefonar de nou al 112, que altra volta li digueren que havia de telefonar al Centre de Salut.
Davant aquesta actuació del tot irresponsable i gens professional de la telefonista del 112, el 29 de maig, per mitjà de l’ajuntament de l’Alcúdia (que ho va tramitar), la meua germana Matilde i jo vam presentar una queixa, exposant la inhumanitat de la senyora del 112 que (no) atengué la telefonada de la meua germana Matilde.
El 9 de juliol passat, la meua germana Matilde va rebre al seu mail una notificació (en valencià i amb faltes d’ortografia), del Sr. Javier Montero Hernández, fins ara (que VOX ha eixit del govern), director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), on es feia ressò de la queixa que la meua germana Matilde i jo vam fer al 112. Per cert: en aquesta notificació del Sr. Montero, que envià a la meua germana Matilde, no hi ha cap adreça electrònica o postal ni tampoc cap telèfon per posar-nos en contacte amb ell!! Això vol dir que no faciliten la nostra resposta i donen el tema per tancat. Tot i que en fals!
El Sr. Montero no diu la veritat en el seu escrit, ja que afirma que “la (!) afectada” (la meua germana Teresa que ja estava inconscient quan la meua germana Matilde va telefonar al 112), “està vomitant, responent a les preguntes que li trasllada la persona que telefona”, és a dir, la meua germana Matilde. I això és mentida! La meua germana Teresa quan va començar a vomitar ja va quedar inconscient i per això (pel fet què no responia a cap estímul), la meua germana Matilde va telefonar al 112. No perquè la meua germana Teresa estava vomitant, sinó perquè ja estava com en coma, amb els ulls tancats, que ja no va obrir mai més, ja que morí el 13 de maig.
La senyora del 112 no hauria d’haver derivat la meua germana Matilde al Centre de Salut de l’Alcúdia, sinó que hauria d’haver avisat immediatament el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències sanitàries (CICU), degut a la gravetat de la meua germana Teresa. El més indignant de tot és que davant una emergència, el 112 derivara la meua germana Matilde al Centre de Salut de l’Alcúdia. Aleshores, ¿per a què hem de telefonar al 112?
El Sr. Montero diu també que “la informació de l’estat d’inconsciència de l’afectada” (la meua germana Teresa), “s’obté de la informació facil·litada (!) per la Policia Local de l’Alcúdia, quan es persona en el domicili”, després que uns amics avisaren la policia, ja que el 112 no havia donat cap resposta efectiva a la meua germana Matilde. L’estat d’inconsciència (ja en coma) de la meua germana Teresa, ja ho havia fet saber la meua germana Matilde, ja que indicà a la senyora que l’atengué telefònicament, que la meua germana Teresa no responia a cap estímul.
En compte d’assumir l’error (i reconèixer que no es va actuar correctament), la carta del Sr. Montero falseja la veritat. Vull insistir que per un vòmit, la meua germana Matilde no hauria telefonat mai al 112. La meua germana Matilde va telefonar al 112 perquè la meua germana Teresa estava inconscient i per tant, (com falsament diu la carta del Sr. Montero), de cap manera no podia estar “responent a les preguntes” que, segons la notificació del Sr. Montero, diu que li feia la meua germana Matilde. La meua germana Matilde no li va fer cap pregunta a la meua germana Teresa perquè estava inconscient. La meua germana li digué a la senyora del 112: “Jo li estic dient: Teresa, Teresa i ella no em respon!!! Per tant, la senyora del 112 ja podia vore que la situació era greu, ja que la meua germana major estava inconscient Per això el Sr. Montero fa una lectura falsa del que realment va passar aquell 10 de maig per la vesprada, ja que la meua germana Teresa, ja en coma, no responia a cap estímul. Per això la meua germana Matilde ha escrit aquesta carta adreçada al Sr. Montero, per protestar per les falsedats de la notificació que li va enviar el fins ara director de l’AVSRE.
Un amic nostre, metge, que passava per la porta de ma casa abans d’arribar l’ambulància de la SAMU (avisada per la Policia) va vore que la meua germana Teresa ja estava en coma. Com ho estava, torne a repetir-ho perquè quede clar, quan la meua germana Matilde va telefonar al 112.
Tots els amics als quals hem reenviat la carta del Sr. Montero ens han dit el mateix: és una lectura falsa del que va passar, ja que el 112 no vol assumir responsabilitats.
Jesús, a l’Evangeli, ens demana ser més humans i més sensibles (qualitats que, precisament, no tenen alguns bancs i la senyora del 112 que (no) atengué la meua germana Matilde), fent-nos càrrec del sofriment dels qui pateixen. Jesús ens demana que tinguem empatia envers el patiment de les persones que ho passen malament. Per això el dia 26 de juny, el papa Francesc ens deia que hem d’estar atents a les situacions de dolor i de fragilitat que viu el nostre món, cosa que mai no fan alguns bancs i encara menys la senyora del 112 que (no) va atendre la telefonada de la meua germana Matilde. Ni tampoc el Sr. Montero, que falseja el que realment va passar aquell 10 de maig. I la prova està en les telefonades que va fer la meua germana Matilde i que gravades, haurien de ser revisades.
Quan el Sr. Montero diu a la seua carta que l’objectiu del 112 és “garantir una prestació eficaç i eficient del servici”, aquest dret no es va donar en el cas de la meua germana Teresa, que no va ser atesa d’immediat quan la meua germana Matilde va telefonar per primera vegada al 112 aquell 10 de maig passat.
A diferència del 112 i de molts bancs, a l’hospital de la Ribera hem trobat uns excel·lents professionals, com la Dra. Lafuente i tot l’equip de la UCI que atengué sol·lícitament la meua germana Teresa fins la seua mort, i també els Drs. Ernesto Fernández i David Llorca, que a més de la seua gran professionalitat, són unes persones d’una gran qualitat humana, sensibles i atents en atendre els malalts, com ho hem pogut comprovar la meua germana Matilde i jo mateix. O infermers excel·lents, atens i sempre disposat a ajudar els malalts com Franc Navarro, Amparo Arnandis i Oreto Monzó.
Si la meua germana Matilde ha escrit una carta de protesta i jo aquest article, és perquè no es torne a repetir l’error d’aquella telefonista del 112, que no va atendre com calia (en un cas d’extrema gravetat), les dues telefonades de la meua germana Matilde quan demanà ajuda perquè la meua germana Teresa estava inconscient i greu. Tan greu que morí tres dies després, el 13 de maig.
