Això deia mon pare quan veia algun universitari que es comportava sense cap mena de sentit comú, o fins i tot feia o deia bestieses. I és que no hi ha prou en entrar a la Universitat i obtindre un títol per esdevenir universitari o millor dit, per ser un home o una dona impregnats de la saviesa que atorga l’alma mater.
Els anys d’Universitat han de donar als qui estudien en ella, no només uns coneixements científics i humanístics, sinó sobretot aquella maduresa i saviesa que ens fa hòmens i dones reflexius, responsables i solidaris.
He fet tot aquest pròleg, pel fet que els universitaris del col·legi major Galileu Galilei, de València, responsables de la “festeta” que ha propagat la covid-19, han demostrat que han entrat a la Universitat, però la Universitat no ha entrat en ells, ja que els falta maduresa, responsabilitat i sentit comú.
Quan una persona (que pren les mesures sanitàries recomanades) es contagia de covid-19 en el treball, a l’església, anant a comprar al supermercat o portant el seu fill a l’escola, és mala sort. De fet, i malgrat prendre les mesures aconsellades de mans netes, distància i mascareta, no podem assegurar al cent per cent que no ens contagiarem d’aquest virus. Però quan no es tenen en compte aquestes mesures i les festes, com les dels “universitaris” del Galileu Galilei, es fan sense solta ni volta, el contagi no és degut a la mala sort sinó per estupidesa i irresponsabilitat. Perquè aquests “universitaris” que han originat un brot de la covid-19, que ha provocat la suspensió de les classes presencials a milers d’estudiants, no només s’han contagiat ells, sinó que posen en perill altres persones, que hem d’aguantar els capricis de les seues festes.
A més, (Levante, 7 d’octubre) que des d’alguns balcons del col·legi major Galileu Galilei s’hagen penjat cartells insultant, barroerament, algun membre del govern de l’estat, demostra, una vegada més, que el fet d’entrar a la Universitat, no vol dir que la Universitat haja entrat en ells. I és que quan anem amb insults i no sabem respectar els altres i a més fem festes, sense importar-nos la salut (la pròpia i la dels altres), per més estudis universitaris que tinguen aquestes persones, els seus actes demostren que són uns irresponsables i fins i tot uns estúpids.
Aquests “universitaris” haurien de vore de prop el treball sacrificat i, moltes vegades l’angoixa de metges, infermers i farmacèutics, que es veuen desbordats “gràcies” a les festetes d’aquests irresponsables, que han entrat a la Universitat, però que la Universitat no ha entrat en ells. El col·lapse dels hospitals (i les ucis) són deguts, en bona part, a aquests jóvens que no saben comportar-se amb maduresa i que no saben tampoc respectar (o els és igual), la salut dels altres.
Si mon pare veiera aquests “universitaris” del col·legi major Galileu Galilei i la seu festa, diria que aquests irresponsables han entrat a la Universitat, però la Universitat no ha entrat en ells.
Segurament que Galileu, des de la seua tomba, estarà abominant que li hagen posat el seu nom a aquesta residència, degut al comportament dels seus estadants. I segur que també, des de la seua tomba, estarà pronunciant la frase que se li atribueix, ja que l’actitud d’aquests estudiants “e pur si muove” entre l’estupidesa i la irresponsabilitat.
