Diari d’una castellonera, la incertesa d’estar o no… contagiat de la Covid-19 (II)

Article: Diari d’una castellonera, la incertesa d’estar o no… contagiat de la Covid-19 (I)

El primer que vull és recordar que al telèfon de sanitat d’informació de la Comunitat Valenciana sobre la Covid em van informar per dues vegades que estàvem dins del rang de les 48 h i no cal fer PCR (per exemple, se suposa que si jo pille el virus hui, fins d’ací 49 h no es propaga… i no esteu en perill si esteu en mi abans d’eixes hores….)

Per sort, no em crec això de les 48 h i vaig exigir el PCR, i encara com, perquè han eixit 3 persones contagiades que estaven en el cercle de les 48 h.

Bé, ací estem, confinats des del passat dissabte 22 d’agost, fa tres dies que em van fer la prova, 6é dia de la prova dels meus familiars forasters, dissabte al matí, un familiar em diu resultats, ell negatiu, la dona i fills positius.

Comencen ha haver resultats al poble foraster, jo amb esperances d’una telefonada pel nostre centre de salut, amb el telèfon fixe i mòbil a tots els llocs per si em telefonaven, passen les hores i ací a Castelló no telefonen ningú, jo, que no confie ja de res, com podreu entendre, i a migdia telefone al centre de salut (pense… de telefonar no costa res… no?) i m’atenen immediatament, passant-me directament amb el metge d’urgències perquè en aquell moment no tenia cap malalt.

Li comente el meu cas, dient que la prova feta del dimecres 26 d’agost, els meus familiars ja tenen els resultats i jo no, vosté pot veure en l’ordinador els resultats? I em diu que sí, que li passe el SIP, però en aquest cas només el meu, per protecció de dades i privacitat.

I segueix dient-me que el resultat del PCR és negatiu, així i tot em diu que seguisca en confinament, fins que vos telefone el metge de capçalera el dilluns 31 d’agost, per dir-vos el procediment, val perfecte, però una cosa (li pregunte), a tots els familiars els han telefonat per veure com estan, i a mi i al meu marit no ens ha telefonat ningú, m’informen que el meu metge està malalt, i el substitut no sap el protocol que ha de telefonar? I no em va saber respondre. El dilluns eixirem de dubtes, ja que tots els familiars del poble i els forasters han sigut telefonats pel seu metge amb freqüència per preguntar com estan i demostrar el seu interés i preocupació, i explicar dubtes que podem tindre, així que tan mal no s’està fent des del centre de salut.

I ací ve el meu dubte, pense que és una errada i el protocol caldria canviar, si tenen els resultats un dissabte, cal telefonar, per donar la bona o mala notícia, NO és just aquest patiment, que genera estrés, malsons, encara que ningú té símptomes, que no vos passe i si vos passa de segur que comprendreu la meua situació.

Al poble foraster estan avisant igual, teniu positiu o negatiu però heu de seguir en confinament fins que el vostre metge de capçalera vos diga que cal fer, tant costa? Indignació i impotència i més veient que al centre de salut per sort “estem tranquils” que no vinguen rebrots que sabrem el que és estar estressats al centre.

Diumenge, el 14é dia del possible contagi, al matí, em telefonen del centre de salut, la cap del centre, ‘QUINA ALEGRIA’, el nostre cas per la xarxa fa, o pareix que ha fet efecte, fruit positiu de comunicació immediata dels resultats, evidentment primer li done les gràcies, i ens diu el procediment i explica dubtes que puga tindre i de més… segueix avisant la resta i poc de temps després tots tenim els resultats.

A pesar de tota la meua aventura passada, estic contenta, perquè crec que els caps de setmana o festius igual faran, si cal, PCR i si cal trucar per telèfon i ningú més d’aquest poble passarà pel mal trago que hem passat nosaltres, entre telefonades, exigir PCR, exigir que ens telefonen, telefonar a l’alcalde, enfadar-se amb uns i altres, whatsapps, mil, telefonades, mil, etc. molt agraïda també dels amics i amigues que han estat al nostre costat recolzant-nos i donant consells, ànims, i atents a les nostres notícies i canals.

Que tot quede com una història més i que tot servisca per a traure alguna cosa positiva… no hi ha mal que per bé no vinga, en aquest cas crec que tot açò ha servit per a veure protocols no massa clars per a brots o rebrots. Ja tenim ajuda en compres per si cal, i telefonades del metge un diumenge per a donar resultats… és a dir, entenc que un protocol millorat, gràcies al centre de salut per avisar-nos canviant el protocol, per la nostra part la conclusió és que, de vegades cal fer veure els xicotets errors, per a poder deprendre i millorar, ningú és perfecte i hem avançat per a millor, i a més estarem més preparats per a la tornada a l’escola que tanta por ens fa.

Com podeu veure el final… o quasi final és feliç, i estic molt més tranquil·la i segura a aquest poble.

Ara bé, el dubte que em sorgeix és que ara els positius, catorze dies més confinats… cap problema perquè ningú té símptomes i supose que al mateix dia 14 els faran un altre PCR, i si és negatiu ja a seguir amb mascaretes i distanciament social.

Evidentment s’han acabat els dinars familiar però no les visites amb mascareta i distanciament, hem d’aprendre molt i donar gràcies a aquesta segona oportunitat de gaudir de la vida, més que res per aquesta persona major que mai ha tingut símptomes i pareix que s’ho està agafant bé, encara que aquesta història la viscuda en soledat i tristesa. Jo sempre he intentat recolzar-la i fer-li entendre que el resultat sols és una cosa més a saber, per si hem de confinar-nos o podem fer vida normal, el que importa són els símptomes, ningú els té i menys aquesta persona més major.

Ciutadana castellonera