CN | SEO-BirdLife, Acció Ecologista-Agró i Xúquer Viu
Les organitzacions ambientals representades a la Junta Rectora del Parc de l’Albufera, SEO-BirdLife, Acció Ecologista-Agró i Xúquer Viu, davant l’alarmant situació de l’Albufera, han demanat la convocatòria urgent i extraordinària de la Junta Rectora del Parc de l’Albufera i volen manifestar:
– Resulta preocupant l’estat del llac de l’Albufera al llarg del mes de novembre i el que portem de desembre, on els nivells del llac s’han situat molt per baix dels adequats, i, alguns dies, per baix del nivell del mar, el que ha propiciat l’entrada d’aigua salada. Aquesta situació que ja s’ha donat altres anys, s’ha agreujat durant aquests mesos, propiciada per la falta de precipitacions i d’aportacions d’aigua dolça.
– Les organitzacions ambientals ja vam advertir repetidament a les al·legacions presentades al Pla Hidrològic, que va entrar en vigor el gener de 2023, que els cabals ambientals de l’Albufera no eren suficients i, sobre tot, que no estaven garantits els requeriments hídrics fixats en 210 hm3. Només els 14’5 hm3, procedents de la modernització de la Sèquia Reial, eren reals, un 7% del total que s’ha estimat necessari per la bona salut de l’Albufera.
Les abundants pluges de 2022 van millorar la situació del llac i van donar la falsa impressió que els problemes de l’Albufera estaven solucionats per al futur. Així les diverses administracions implicades llançaren les campanes al vol i qualificaren com històric l’acord per al Pla Hidrològic, oblidant la situació de canvi climàtic i de reducció de precipitacions que ja s’estava produint i que s’intensificaran en el futur.
– Per a les organitzacions ambientals la solució passa per realitzar aportacions directes d’aigua del Xúquer des de Tous, sense estar condicionada a la modernització de regadius, com hem demanat repetides vegades. Aquesta aportació, que ja s’ha fet en el passat, per distints conductes, com la Sèquia Reial o els barrancs de Picassent i el Poyo, ara és més urgent que mai. En una situació, com l’actual, amb les reserves hídriques pròximes al 50% és perfectament possible fer un desembassament per assegurar el cabal ecològic de l’Albufera.
– S’ha de considerar que la modernització de regadius de la Reial Sèquia del Xúquer que proporciona, segons el pla, 14’5 hm3 ara i fins 40 hm3 en el futur, no aporta aigua nova. En realitat, és una compensació pels retorns d’aigua que anaven a parar al Xúquer, a l’Albufera i als aqüífers mitjançant el reg a manta, pel que no hauria de comptabilitzar-se. Des de les organitzacions ambientals hem demanat repetidament una avaluació global de la modernització per saber realment quanta aigua deixa d’arribar al llac, al riu, als aqüífers i a les eixides al mar.
– Resulta completament incongruent que mentre que aquest mes li ha faltat aigua a l’Albufera o el riu circula amb un escassíssim cabal a Sumacàrcer o a l’assut de Fortaleny, s’ha continuat bombejant aigua cap al Vinalopó des de l’assut de la Marquesa. Aquest transvasament ha de condicionar-se al bon estat de l’Albufera i el Xúquer. No es poden signar convenis a 10 anys per transvasar 278 hm3 del riu sense hipotecar el futur de les nostres masses d’aigua.
– La sobreexplotació del Xúquer a la Manxa Oriental per les extraccions abusives de l’aqüífer per a regar més de 100.000 ha de regadiu des dels anys 80 ha deixat al riu sense una gran part del seu cabal base, que se ha reduït a quasi la meitat si tenim en compte l’efecte del canvi climàtic. Es precís que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declare aquest aqüífer sobreexplotat amb una reducció dràstica de les extraccions per a la seua recuperació futura. Això suposaria una recuperació de part dels cabals històrics que haurien de destinar-se a millorar les masses d’aigua i a les necessitats de l’agricultura.
És necessari que els requeriments hídrics ambientals que necessita l’Albufera s’incloguen en el pla de gestió que hauria de tindre este espai, per pertànyer a la xarxa natura 2000, un document obligatori des de fa anys i del qual encara manca, incomplint la normativa europea. De la mateixa manera que haurien d’incorporar-se a les normes de gestió del parc natural. I així, garantir la coordinació de les administracions implicades a assegurar el bon estat de conservació d’aquest aiguamoll.
