Article publicat el divendres 22 de maig de 2020 en Nosaltres La Veu
Això mateix ens preguntem: comunitat de què? Comunitat de béns, de veïns, de lectors, de regants, de propietaris, autònoma, lingüística… De quina de totes les comunitats parlen o escriuen?
En molts mitjans i en moltes converses llegim o escoltem cada dia més vegades la paraula “Comunitat” (nota 1), o “Comunidad”, sense més, per a referir-se a Comunitat Autònoma, però sense especificar més, com si de classes de comunitat només existira una tipologia. I pitjor encara, la “Comunitat” a seques, sense més, per a referir-se a la institucionalitzada i oficialitzada denominació de “Comunitat Valenciana”. Constatem que molta gent i molts comunicadors li han llevat, fins i tot, el mot de Valenciana, de manera que ens hem quedat amb la sensació de ser una comunitat… de veïns, sense més!
No podem evitar un somriure pel despropòsit, falta de rigor i ignorància que demostren alguns quan es queden més amples que un palloc en dir i repetir una i altra vegada la “Comunitat” sense més afegitó, o la “Comunidad”, en castellà, que ens recorda el títol d’una pel·lícula dirigida per Álex de la Iglesia. Perquè no és el mateix una comunitat “autònoma” (entitat territorial administrativa amb determinat autogovern), que una comunitat “d’usuaris“ o de “regants” (establertes en l’article 81 de la Llei d’Aigües) ni el mateix que una comunitat de “béns” de l’article 392 del Codi Civil. Per posar alguns exemples. Una obvietat.
Cal recordar un fet que diu molt d’on va nàixer l’actual nom del país dels valencians i les valencianes, cada dia més “Comunitat” i menys Valenciana, per raons suposem d’estalvi en la parla. En aquest article d’El Temps, Moisés Pérez ens recorda que “La denominació del territori –el terme Comunitat Valenciana– va substituir el del País Valencià, tot i que Emilio Attard, exdirigent de l’UCD, va reconéixer en una entrevista a El Temps que el nom de Comunitat Valenciana era «una imbecil·litat» . I que deu ser dir-li només “comunitat” a seques?
Això sí, cal reconéixer que la valenciana és una comunitat autònoma de segona o tercera divisió dins de l’Espanya borbònica, amb un bon grapat d’anys la “Comunitat Valenciana” en mans de la dreta espanyolista indígena ha estat sinònim de corrupció “valenciana” i, actualment, sinònim d’un territori sense ambicions polítiques majoritàries de superar el fet de continuar ofrenant noves i velles glòries a Espanya, malgrat l’espoli fiscal i l’infrafinançament al qual ens sotmés l’estat, sobretot en relació amb els serveis públics essencials com la sanitat, l’educació, etc. Per això, malauradament massa vegades els nostres representants institucionals baixen el cap davant la casta del poder estatal centralista madrileny. I la immensa majoria del poble, també. El poder valencià (institucional i del poble), de moment, ni està ni se l’espera.
Així les coses, la denominació de País Valencià (legalment usada en el preàmbul de l’estatut d’autonomia), que encara alguns usem en base al nostre dret humà a la llibertat d’expressió i opinió, romandrà vàlida per a representar la idea, la utopia o l’Ítaca dels qui volem i somniem un país políticament republicà, lliure i sobirà, socialment just, culturalment avançat i ambientalment sostenible. Un país que siga molt més digne que la feliç i acomboiada comunitat –autònoma– sense més, de veïns i veïnes, sense pena ni glòria ni consciència de poble valencià.
——————————————————-
Nota 1:
DNV comunitat [komunitát]
1. f. Qualitat de comú. Comunitat d’interessos, de sentiments, d’origen.
2. f. Grup social o conjunt de persones unides per un vincle territorial, ideològic, religiós o d’interessos comuns. La comunitat musulmana de València. Comunitat de propietaris.
3. f. Conjunt d’habitants d’un país o d’una ciutat.
4. f. DRET/POLÍT. Conjunt de nacions unides per acords polítics o econòmics. La Comunitat Europea.
5. f. REL. Conjunt dels membres d’una religió sotmesos a l’autoritat d’un mateix cap.
6. f. REL. Reunió de religiosos que viuen junts i que seguixen una regla comuna.
7. f. HIST. Unió, amb un règim administratiu comú, d’una ciutat o una vila amb les poblacions situades en el seu terme.
8. f. ECOL. Conjunt de plantes d’exigències ecològiques semblants o complementàries que ocupa una zona de característiques definides i forma part d’una biocenosi.
9. f. ECOL. Biocenosi.
10. comunitat autònoma f. DRET/POLÍT. Entitat territorial que, dins de l’ordenament constitucional d’Espanya, està dotada d’autonomia legislativa i de competències executives, i que posseïx també la facultat d’administrar-se a través dels seus propis representants.
11. comunitat de béns f. DRET Forma d’organització patrimonial de la societat conjugal en què els cònjuges compartixen, totalment o en part, els béns.
12. comunitat lingüística f. LING. Conjunt de persones que parlen una mateixa llengua.
Moisès Vizcaino, editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu
