Estrena nou videoclip basat en la cançó «Tretze roses», tema que forma part del repertori de cançons de l’últim disc «Un nou món»
Després de pocs mesos de la presentació del nové disc seguim donant-li vida a aquest treball guardonat com a millor disc de cançó d’autor als Premis Ovidi Montllor i finalista nominat als Premis Carles Santos.
En aquest videoclip pretenem compartir la memòria de fets que ens han marcat com a societat i com ja és habitual en la nostra obra, tractar de reivindicar la vida i la llibertat de les persones fent que la reflexió no ens permeta recaure en la reiteració de fets tan dolorosos i injustos.
“Que el meu nom no s’esborre de la història” (Júlia Conesa), una de les tretze roses escrivia a sa mare una carta on exposava aquest sentiment, pocs dies abans de ser assassinada, a tret de fusell, amb la resta de companyes un 5 d’agost de 1939.
Presentar-lo hui no és una casualitat. Aquest mateix dia naixia Júlia Conesa però també fou bombardejat el mercat d’Alacant en l’any 1938 per l’aviació italiana, aliada de l’exèrcit colpista del general Franco. Aquell dia no va sonar la sirena antiaèria causant més de 300 morts entre dones i menors.
Aquesta cançó i vídeo vol ser un homenatge a les víctimes del feixisme i busca compartir la sensibilitat cap a la vida, el respecte col·lectiu i la llibertat de les persones obviant tota mostra d’odi i de violència. Mai, ningú, pot perdre la vida per la seua manera d’entendre la vida.
Enregistrat al refugi antiaeri de Cocentaina (El Comtat, País Valencià) entre desembre de 2022 i gener de 2023.
Un incís important es basa en la resposta que rebérem de públic extern, quan demanant col·laboració per a fer d’extres al vídeo, en un dia va cobrir la necessitat de personal adherint-se de manera altruista més de 100 persones. Aquest vídeo no hagués sigut possible sense aquest detall.
La història està narrada pels músics que centren l’atenció en una mare i una filla i
moments temporals, el present i el passat (anys 40).
L’actualitat recorda les guerres que el món sofreix en aquest moment i vol clamar pau per
tots els costats. La porta (element que vertebra el disseny del disc en portada, directes…) focalitza un impàs (memòria, atreviment, prendre partit…). Cada vegada que la xiqueta
(Ada Valor, filla del cantautor) creua la porta, passa de moment temporal al passat o al present.
El desig és de fomentar la memòria com a eina de maduresa social per no repetir desastres ja viscuts. El present és el que ens toca cuidar a nosaltres.
Dirigit per Andreu Valor i Daniel Serrano.
Produït per Daniel Serrano i Neus Francés.
Producció musical per Blai A. Vañó i Hèctor Tirado.
