El Raconet de la Història
Sempre ocupat, discret, respectuós, socarronet en justa mesura, exigent, realistament exigent, gaudeix del seu treball i ho transmet, i sempre la seua passió, el seu saber estar i conduir un nombrós col·lectiu, impetuós, àvid per aprendre, sense crits ni males cares, dominant convencent més que obligant, en un àmbit contradictori, on s’ensenya la música, el divertiment, el joc de sensacions i sentiments, que tan fàcil i agradable li sembla a l’espectador, que sempre exigent no adverteix ni el treball, ni la concentració, ni l’obligatori patiment, el del músic amb el seu instrument, que en sonar l’última nota, ja pensa en el concert següent, i si cal, fer-ho més bé.
Hui ha vingut Raül, l’esperàvem ja fa temps, tots sabem les dificultats que estem patint, tots sabem el que ha passat, les oportunitats per a no fer-nos coincidir han sigut tantes i tan variades que no tenim prou excuses en el tinter, encara que han passat dos anys, no ens havíem oblidat, ell tampoc, i ara ha pogut ser, tota l’espera acumulada ens recordarà que el que volíem fer aquell dia, ara ja no ho fem, i d’una entrevista tradicional, hem passat al format que els hem preparat, diferent, però més directe, més solt, més protagonisme en el qual es vol contar, pot ser millor, pot ser pitjor i encara que ningú ens diga el que ha opinat, no ens cal més evidencia que saber que veuran el que ens conta Raül i pot ser sorpresos quedaran en veure el final.
Una narració, quasi espontània, en la qual desgrana la història que ell ha viscut, sense intermediaris que dificulten el que a totes llums és una realitat, erigint-se, a petició nostra en portaveu, d’una entitat necessària, benefactora i adient, que pot presumir de 50 anys de vida, però que no té temps a celebrar-ho, perquè ahí queda això!!!, tranquil·la i calladament, formant músics bons i competents que amb mestres com Raül, forma persones també.
