CN | Aida | Fátima Soro
Aquesta és una història que comença amb la generosa donació de la banda que Maria Beltran Aviñó va portar en 1944 com a Fallera Major, donada per les filles d’Elies Gilabert, Isabel i Carola a la seua filla Fàtima Soro Beltran.
La banda que portava Maria Beltran Aviñó fallera Major de la Falla Sant Domènech en 1944, fa exactament huitanta anys, va ser realitzada per les monges del col·legi Sant Domènech. Aquest fet històric, ara arrelat en el temps, ha estat el punt de partida per a Fàtima Soro per reviure i explorar els records del passat.
Fàtima ens narra amb detall com la seua mare, Maria Beltran Aviñó, va deixar una empremta imborrable en la història de les falles de Castelló. En aquells anys, va pintar un quadre extraordinari i emblemàtic, on es va plasmar la bellesa i l’essència de les festes falleres. En aquesta obra, es destacaven els noms de les falleres de les dues comissions més rellevants de l’època: la Falla Plaça Duque d’Alba i la Falla Santo Domingo, de la qual ella era la fallera Major.
El quadre, com descriu Fàtima, era una representació vívida de la passió i l’esperit festiu de les falles, amb una imatge evocadora d’una falla en flames, rodejada d’una parella de fallers que es miraven mútuament. Al seu voltant, es desplegava un espectacle de castells de focs artificials, simbolitzant la grandesa i la majestuositat de les celebracions. A més, un pergamí amb els noms de les falleres de les dues comissions donava testimoni de la importància i el reconeixement a aquestes figures.
Actualment, aquesta obra és custodiada amb cura i afecte per les filles d’Elies Gilabert, perpetuant la memòria i el llegat de la seua mare en el món faller de Castelló.
A més, Fàtima ens revela un altre tresor del patrimoni faller de Castelló: el quadre indultat del foc de la Falla Plaça Duque d’Alba, una obra única que Eduard Guillem, l’artesà faller més gran que ha tingut Castelló, conserva amb orgull i afecte. Aquesta pintura, realitzada per J. Aznar, captura un moment màgic i simbòlic del poble de Castelló.
En aquesta representació, es pot contemplar el mestre Fayos, llegenda viva de la música castellonera, pescant músics al riu Xúquer, una escena plena de simbolisme i tradició. Aquest quadre, indultat amb honor en 1944, destaca pel seu missatge, significat i la seua rellevància històrica, ja que forma part del ric llegat cultural de les falles de Castelló.
És un testimoni fascinant de la creativitat i el talent dels artistes fallers, així com de la devoció i l’afecte de la comunitat fallera cap a les seues obres mestres. Eduard Guillem, com a guardià no sols d’aquesta obra excepcional, també preserva altres per la seua importància i el seu valor per a les generacions futures, assegurant que la seua història perdure en el temps.
Continuant amb els relats, Fàtima comparteix un altre tros d’història fascinant sobre les ofrenes a la Mare de Déu dels Dolors a Castelló. En els primers anys d’aquesta tradició, l’ofrena es realitzava dins de l’església de Castelló, limitant la participació del poble en aquest acte tan significatiu.
María Beltran, mare de Fàtima, va voler ampliar aquesta celebració perquè tot el poble pogués veure i participar de l’ofrena. Així, va encomanar a Rosita la d’Staro la tasca de crear un pòster de la Mare de Déu dels Dolors. Com imprimir el pòster en color era massa costós, es va optar per una versió en blanc i negre, que després la mare de Fàtima va pintar amb color.
A partir d’aquest moment, les ofrenes van començar a celebrar-se al carrer, permetent una participació més ampla i una major connexió amb el poble. Amb el temps, aquest pòster original va ser substituït per una foto de la cara de la Mare de Déu, que es va incorporar la corona, i més tard, per la figura actual que es fa servir en l’ofrena.
És just reconéixer el paper de María Beltran en la modernització i popularització de les ofrenes a la Mare de Déu dels Dolors, una tradició que hui dia enriqueix la festa i uneix el col·lectiu castelloner.
A la pregunta sobre si ella sent les falles com la seua mare, Fàtima ens comparteix una reflexió sincera i emotiva. “Jo, sincerament, no sóc molt fallera“, comença dient. “Però m’agraden les falles“, afegeix amb entusiasme. Ens revela que fins i tot s’ha confeccionat un vestit de valenciana, tot reciclat de coses de la seua mare. “Me l’he fet jo mateixa, amb cobertors, manteleta, davantal, falda… tot“, explica amb orgull.
Recorda l’estrena d’aquest vestit amb afecte, mencionant que Nelo Caldes, va immortalitzar aquest moment especial a casa d’Eduard Guillem. I des de fa dos anys, ella i José es vesteixen de valencians durant les falles i es passegen per València, un acte que segurament estaria orgullosa la seua mare.
No obstant això, Fàtima reconeix que la seua mare vivia les falles d’una altra manera, amb una passió profunda. “Es vestia, pintava, col·laborava en escriure la crítica… era la seua passió”, conclou amb una nota de respecte i admiració cap a la intensitat amb què la seua mare experimentava aquesta festivitat tan estimada.
Resumint, els anys de postguerra, com el 1944, van representar temps difícils però també moments de resiliència i celebració a les falles de Castelló. María Beltrán Aviñó, com a fallera Major de la Falla Santo Domingo, va encarnar aquest esperit de perseverança i alegria enmig de les adversitats. Els vestits que llueix en les fotografies d’aquells temps, fets de cobertors i cortines, testimonien la creativitat i la voluntat de fer festa malgrat les dificultats.
A més, en aquell mateix any, la Falla Plaça Duque d’Alba va indultar un quadre excepcional, obra de J. Aznar, que representava el mestre Fayos pescant un músic al riu Xúquer. Aquesta obra captura la imaginació i l’esperit artístic d’una època marcada per la superació i la reconstrucció.
També es pot observar un altre tros de la història a través del segell de la “Falla dels carrers Santo Domingo, Pintor Ribera i Salvador Gil de Castelló”, que data aproximadament d’aquells mateixos anys. Agraïm a Fàtima Soro i a Valerià Benetó per compartir aquestes pinzellades d’història que ens permeten reviure els moments més significatius de la festa fallera a Castelló.
