CN | José Mena Àlvarez
L’astúcia d’este agitador de galliners es pot intuir a la seua mirada, i està fora de dubte. La seua mida menuda l’obliga a recórrer a la intel·ligència per sobreviure.
Totes les imatges d’este exemplar de rabosa van ser realitzades un dia d’hivern del 2010, a la Serra d’Enguera, mentre acompanyava per la Vereda reial d’Almansa al pastor Miguel, entre els Alts de Salomó, els Alts de la Diabla i la Casa de la Matea. La rabosa ens va seguir a última hora de la vesprada, i durant gran part del recorregut em va regalar una sèrie d’instantànies inoblidables.
La rabosa Vulpes vulpes, és un astut i intel·ligent mamífer ibèric que habita els nostres camps i muntanyes. Tot i que són relativament abundants pateixen la pressió cinegètica per part de l’home, que ha fet que este solitari animal sigua molt previngut, esquiu i fugisser, al qual resulta difícil sorprendre, ja que la seua naturalesa sospitosa els obliga a evitar riscos.
Mesura al voltant del metre de longitud i la seua alçada a la creu és d’uns 40 cm, amb un pes que oscil·la entre els cinc i els vuit quilos. De llarga cua, musell allargat i unes orelles prominents i punxegudes que el fan fàcilment reconeixible. Les seues extremitats són allargades, amb peus més aviat menuts. Els seus ulls presenten una coloració ametllada que va des de tons ataronjats fins a grocs daurats amb una pupil·la vertical. El seu pelatge més corrent a la natura és el marró rogenc, amb les puntes de les orelles i els extrems de les potes negres, amb una cua poblada la punta de la qual és blanca com la seua panxa. Esta tonalitat rogenca pot variar des del marró rogenc fins al roig ataronjat, encara que hi ha individus totalment o parcialment melànics, de color gairebé negre, ocre o gris.
És solitari. Viu en parella permanent o en grups d’un mascle i de dues o tres femelles, emparentades entre si i amb una jerarquia preestablerta.
L’aparellament té lloc a l’hivern (desembre-gener) i les cries -entre 1 i 7- neixen cap a l’abril o el maig, després d’una gestació d’uns 50 dies. Els cadells neixen cecs i amb un pelatge marró fosc uniforme. La lactància es perllonga unes cinc setmanes. A principis de primavera les raboses abandonaran el cau, on començaran un període d’aprenentatge per part dels seus progenitors. Després de passar l’estiu en companyia de la mare, amb l’arribada de la tardor, les joves rabosetes s’independitzen i s’allunyen del territori del pare per no entrar en competència.
La rabosa és una oportunista, la seña dieta del es basa en aquells recursos més abundants o més fàcils d’obtenir en un moment donat. És omnívora. S’alimenta d’insectes, ous d’aus, pardalets, lirons, talpons, ratolins, rèptils, amfibis, llebres, conills, deixalles d’origen humà. Però en èpoques d’escassetat també s’alimenten de fruits, dels quals els raïms en són els favorits. A la tardor s’alimenta bàsicament de baies silvestres.
Durant l’hivern es refugiarà en coves, les quals acomodarà al seu gust.
És un animal silenciós i molt cautelós, que caça sobretot a la nit, amb cims d’activitat a prop de l’orto i l’ocàs. La seua activitat diürna sol ser més gran en zones poc freqüentades i sobretot quan les nits són curtes. A Espanya se’l troba des del nivell del mar fins a l’alta muntanya (fins a 3.000 m d’altitud). Li afavoreixen més els hàbitats diversos i fragmentats que els homogenis.
