Aquestes van ser les paraules amb que la periodista Gemma Nierga, amb valentia i saltant-se el guió pactat, va cloure el seu discurs al final de la concentració en repulsa per l’assassinat d’Ernest Lluch. La condemna per la mort, a mans d’ETA, el 21 de novembre de 2000 del polític català, va aplegar a Barcelona vora 900000 persones. Gemma Nierga, fora del guió pactat, deia: “Estic convençuda que Ernest Lluch, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar; vostès que poden, dialoguen, per favor”.
Aquella vesprada, la cara de mal geni del president Aznar era un reflex del seu desacord amb les paraules de Gemma Nierga. Però era important encoratjar els polítics a dialogar, a parlar, a arribar a asseure’s en una taula. Així i tot, malgrat el posat seriós d’Aznar, ell mateix, el febrer de 1999, autoritzà el diàleg amb ETA, sense que possara vetos a cap tema de la conversa. El president Aznar va arribar a utilitzar l’expressió “Movimiento Vasco de Liberación”. I fins i tot, mesos després de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, Aznar va acostar 133 presos etarres a presons a prop d’Euskadi.
Per això ara resulta incomprensible que el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, rebutge les trucades del president Torra (tres en dos dies) per veure’s i poder dialogar. Perquè si no parlen, ¿com es podrà solucionar el conflicte a Catalunya?
També va resultar incomprensible que fa uns dies, el Sr. Sánchez rebera a la Moncloa els Srs. Casado, Rivera i Iglesias i no es dignara rebre el president de Catalunya.
Per altra part, l’argument del Sr. Aznar que en absència de violència es podia parlar de tot, s’ha vist que era una gran mentida, ja que durant anys i anys a Catalunya no hi ha hagut violència de cap tipus i no s’ha pogut parlar del dret a decidir, que defensa una bona part dels ciutadans catalans.
Si el president d’Espanya no s’asseu a parlar amb el president de Catalunya per tal de trobar una eixida a la situació que vivim, amb líders independentistes empresonats i amb el malestar de la ciutadania ¿per a què volem els polítics?
Cal ser valents i no rebutjar el diàleg amb l’adversari, perquè trencar ponts no porta enlloc. Cal ser agosarats com demanava Gemma Nierga, perquè com deia Albert Einstein, “si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix”. Per això no s’han de repetir els errors del passat, ja que ni les mesures policials ni les judicials no poden resoldre un conflicte, que només trobarà una eixida amb el diàleg. El lema del referèndum de reforma política, de desembre de 1976, “Habla pueblo, habla”, és l’única manera de solucionar el conflicte que hi ha a Catalunya. Ni les porres, ni les pilotes de goma, ni la presó, no acabaran amb una situació que només pot solucionar-se amb la veu i els vots del poble. Com deia Joseph Conrad “enfrontar-se, sempre enfrontar-se, és la manera de resoldre un problema”. És a dir, parlant i dialogant.
Al final de la concentració del 24 de novembre de 2000, per condemnar la mort d’Ernest Lluch, Pasqual Maragall deia: “El president (Aznar) se n’ha adonat quin és el sentiment de la gent”. I encara: “És necessari el diàleg i solucions ràpides”.
El conflicte que viu Catalunya, ja ho hem vist, no s’acabarà amb sentències dures o tancant els independentistes a la presó, com demanava recentment el Sr. Rivera, ja que l’argument de la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, que s’enorgullia d’haver “descabezado” els líders independentistes, no ha pogut acabar amb el Procés.
Com va dir el papa Francesc en el seu discurs al Congrés dels EEUU, el 2015, “Quan països que han estat en conflicte, recuperen el camí del diàleg, interromput per motius legítims, s’obrin nous horitzons per a tots”. Però restablir aquest diàleg, deia el papa, requereix “coratge i audàcia”. Per això el papa Francesc deia que un bon polític “opta sempre per generar processos, més que per ocupar espais”. El que passa és que, en un clima preelectoral, el Sr. Sánchez no vol dialogar amb el Sr. Torra per por a perdre les eleccions.
I és que “la majoria de les persones utilitzen més temps i més energies en parlar dels problemes que en afrontar-los”, com deia Henry Ford. Per això negant el diàleg no se soluciona res. Pel contrari, el diàleg ha de poder acabar amb la violència, sempre condemnable, per tal que, com diu el profeta Isaïes, “amb les espases forjaran relles i corbelles amb les seues llances”.
El bloqueig al diàleg per part del president Sánchez, només per motius electorals, no ajuda en res a trobar un eixida a aquest conflicte.
Com deia el papa Francesc el 2 de setembre de 2013, “No és la cultura de la confrontació, la cultura del conflicte, la que construeix la convivència en els pobles i entre els pobles, sinó la cultura del trobament, la cultura del diàleg”.
Tot fent-me ressò de la pregària del bisbe Torras i Bages, que la Mare de Déu de Montserrat ens hi ajude perquè “mai no es desfaça aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu”, que traga “de Catalunya l’esperit de discòrdia” i aplegue “tots els seus fills amb cor de germans”.
El president Sánchez hauria de recordar la lletra de la cançó “Habla pueblo, habla”, que popularitzà Vino Tinto i Jarcha i escoltar-la sovint:
“Habla pueblo, habla,
tuyo es el mañana,
habla y no permitas
que roben tu palabra,
habla sin temor,
no dejes que nadie
apague tu voz”.
