Alguns països acostumen a formar un nou govern uns dies després de les eleccions. Altres països, pel contrari, eternitzen les negociacions fins que (esgotats els ciutadans) els negociadors aconsegueixen “fumata blanca”.
Tot i que escric aquest text abans del 26 de març (primera sessió del debat d’investidura), no crec que hui, aconseguida la unitat d’acció entre els partits que negocien el nou govern de Catalunya, tinguem “fumata blanca”. I pel que diuen els entesos, tampoc el diumenge següent (48 hores després de la primera sessió), tindrem un nou executiu, per la qual cosa necessitarem una pròrroga. I esperem que després de la pròrroga no hi hagen unes noves eleccions perquè seria imperdonable i ens mostraria la ineptitud i la irresponsabilitats dels dirigents dels partits que no han arribat a un acord per formar govern.
Potser aniria bé que els membres que negocien els acords de govern es tancaren en conclau. Aquesta paraula, del llatí “cum clave”, és la reunió dels cardenals aplegats per elegir el nou bisbe de Roma, que es tancaven, d’aquí el nom de conclau, per evitar intromissions del poder civil en les decisions que havien de prendre. Sembla ser que aquest tancament és vigent des del concili de Lió II, el 1274. I és que després de la mort del papa Climent IV, el 1268, els cardenals van estar en conclau gairebé tres anys sense que arribaren a elegir un nou papa. Degut a això, els habitants de la ciutat de Roma decidiren subministrar als cardenals electors, només pa i aigua. Amb aquesta dieta tan frugal, els cardenals es van posar ràpidament d’acord i van elegir un nou papa, Gregori X.
Segurament per l’experiència que visqué el papa Gregori X en el conclau que el va elegir, establí una sèrie de normes amb l’objectiu d’agilitzar l’elecció del nou papa. Així, a partir del tercer dia sense acord, als cardenals només se’ls donava un sol àpat al dia. I als cinc dies sense que hi haguera acord per elegir el papa, els cardenals només tenien pa i aigua a taula.
En l’actualitat tot això ha canviat, però és ben eloqüent que la “pressió” d’aquesta dieta forçava els cardenals a arribar a acords.
Els qui estan negociant el nou executiu de Catalunya també haurien de tancar-se en conclau (potser a pa i aigua?) per agilitzar la formació del govern, ja que portem més de cinc setmanes de la data de les eleccions sense cap acord.
¿Per què els pactes per formar govern no es poden assolir en dues o tres setmanes? ¿I per què altres vegades en només uns dies s’aconsegueix un acord de govern? El cas més paradoxal va ser durant l’estiu de 2019, quan el president Pedro Sánchez i el Sr. Pablo Iglesias no es van posar d’acord per formar govern. Però després de les eleccions del 10 de novembre d’aquell mateix any, en menys d’una setmana, el Sr. Sánchez i el Sr. Iglesias van pactar el que uns mesos abans no havien fet. ¿Com és possible que els Srs. Sánchez i Iglesias no arribaren a cap acord i s’hagueren de celebrar unes noves eleccions? ¿I com és possible que el que era impossible abans, després del 10 de novembre de 2019, en un tres i no res, fóra possible? El Sr. Sánchez va dir que amb el Sr. Iglesias al govern, ell (“y muchos españoles”) no dormiria tranquil. ¿I què va passar amb el seu descans nocturn, quan ràpidament es posà d’acord amb el qui no el deixava dormir?
Ja sé que formar govern requereix paciència, és a dir, temps i sentit comú, a més de deixar de banda l’ego, tan desmesurat dels polítics, els recels mutus, l’arrogància, les animadversions personals i la supèrbia. I per arribar a acords també es requereix generositat i diàleg sincer. Si bé és veritat que uns canelons no es fan en cinc minuts, tampoc no podem estar cuinant-los cinc setmanes, que és el que passa (com estem veient) amb les negociacions per arribar a formar un govern a Catalunya.
Per formar un govern sempre hi ha problemes i per això el papa demana (i això ho haurien de tindre ben present els negociadors que busquen formar un nou govern a Catalunya), que els problemes es resolguin per mitjà “del diàleg i la negociació”. (Religión Digital, 27 de setembre de 2020).
Crec que tot seria més fàcil si els polítics que volen tancar un pacte de govern, estigueren a pa i aigua i tingueren ben present el testament atribuït al rei Jaume I, quan demanava “estimar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts”. Segur que així s’arribarien a acords amb més facilitat.
Crec, a més, que mentre esperem la formació d’un nou govern a Catalunya, els ciutadans que esperem la “fumata blanca”, hauríem d’implorar la intercessió de la patrona d’Orpesa, la Mare de la Paciència.
